Oposició sense precedents al projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que, entre d’altres llocs, també ha de travessar el Priorat. Un cop tancat el període d’exposició pública, s’han registrat més de 14.400 al·legacions als municipis i comarques afectats pel pas de la línia, tant a la demarcació de Tarragona com a la de Terol.
Al Priorat, han presentat al·legacions el Consell Comarcal i una dotzena d’ajuntaments, inclosos els cinc municipis directament afectats pel traçat: el Masroig, Bellmunt, Falset, Pradell i Marçà. També s’hi han sumat la DO Montsant, la DOQ Priorat, entitats com Prioritat o Priorat Enoturisme, així com empreses i particulars afectats pel pas de la infraestructura.
Tant l’alcalde de Falset, Carlos Brull, com el president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez, fan una valoració molt positiva de la mobilització assolida. “És una xifra prou important, sobretot si anem al detall, ja que representa que en només trenta dies, més del 20% de la població del Priorat ha mostrat la seva oposició al projecte i si haguéssim tingut més temps, aquesta hagués estat molt més alta”, diu Brull. En canvi, Méndez posa èmfasi en “l’esforç de tots els agents implicats per tal de donar una resposta coordinada davant d'un projecte que entenem que no està aportant res al territori, al contrari, que suposa una greu agressió”.
Des de l’associació Prioritat, el seu president, Àngel Cortadelles, considera que la xifra d’al·legacions és un èxit col·lectiu del territori. “Valorem molt la mobilització que hi ha hagut tant a nivell de ciutadania com d’iinstitucions perquè un projecte com el de la MAT pot alterar tota la nostra comarca”, afirma, mentre afegeix que “considerem que infraestructures d'aquest tipus, fetes sense la cura necessària, són un mal que poden destruir tot allò de bo que tenim al Priorat”.
Una amenaça el model socioeconòmic i al paisatge del Priorat
La redacció coordinada de les al·legacions ha estat liderada pel Consell Comarcal del Priorat. Les objeccions qüestionen principalment el model energètic que representa la MAT, que afectarà directament en el model socioeconòmic de la comarca i que suposarà un gran impacte ambiental. “Estem parlant d’una línia que pretén portar l'energia del lloc on es genera fins als centres de consum i que només fa servir el nostre territori com a servitud de pas quan el que nosaltres estem proposant i el que estem defensant és un model de proximitat, participat i distribuït, és a dir, que l'energia es produeixi allà on s'està consumint”, explica el president del Consell. Així mateix, continua: “que passi la línia per aquí tampoc ens suposa una millora, per exemple, pel que fa als punts de connexió o a noves subestacions que permetrien a les empreses que treballen i que operen a les nostres comarques poder desenvolupar la seva transició energètica” i, per acabar-ho d’arrodonir afegeix que “no hem d’oblidar l'impacte paisatgístic i ambiental que això suposa”.
Des de l’Ajuntament de Falset, Carlos Brull destaca que el consistori també ha presentat al·legacions específiques relacionades amb la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), actualment en tramitació: “ja estem en l’última fase per tal d’aconseguir l’aprovació definitiva de la modificació puntual del POUM que fa referència a la implantació d’energies renovables i que estableix que les línies, tant de distribució com d'evacuació com de transport, han d'anar soterrades o s'han d'intentar soterrar”.
Més enllà del Priorat, també han registrat al·legacions els consells comarcals del Baix Camp i la Terra Alta i una quinzena de municipis d’aquestes comarques, així com del Tarragonès i l’Alt Camp. També s’hi han adherit la DO Terra Alta i entitats com la Plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya, la Vall Sostenible, Unió de Pagesos, el GEPEC-EdC o el Movimiento Ciudadano Teruel Existe.
I a partir d’ara, què?
Un cop finalitzat el període d’al·legacions, el següent pas serà traslladar i defensar la posició del territori davant les administracions responsables d’autoritzar el projecte. L’alcalde de Falset assegura que aniran “allà on calgui”. “Hem d’explicar les nostres al·legacions alla on toca i, per tant, anirem a la subdelegació del Govern espanyol a Tarragona i a la Generalitat i, si convé, també farem arribar la qüestió al Parlament, al Congrés i al Senat”, diu.
En la mateixa línia, el president del Consell Comarcal considera clau conèixer el posicionament tant del govern espanyol com de la Generalitat. Segons Méndez, “hem de veure quina és la resposta que donen les administracions implicades, tant el Ministeri com la Generalitat, que entre d’altres coses haurà d’emetri un informe d’impacte ambiental i que si tenim en compte que aquesta línia és molt similar a altres línies plantejades en el passat, com podia ser la de Forestalia, entenem que la Generalitat s'hauria de pronunciar en el mateix sentit, és a dir, declarant que l'impacte ambiental és considerable i, per tant, la línia hauria de decaure”. Tot i reconèixer que el procés serà llarg, Méndez confia que les administracions escoltin la veu del territori.
Per la seva banda, des de Prioritat, Àngel Cortadelles, assegura que continuaran treballant per donar a conèixer les greus conseqüències que suposarà el projecte per al territori, i adverteix que estan preparats per mobilitzar-se tantes vegades com sigui necessari: “estem absolutament alineats i coordinats amb les altres entitats i amb les administracions locals de la comarca i així seguirem de cara a tot el que hagi de venir”, afirma mentre adverteix que “estarem al capdavant de totes les mobilitzacions cíviques que calgui organitzar per fer sentir la veu del Priorat”.
