No és una novetat que un dels problemes existents al Priorat és la falta d’habitatge. Fa unes setmanes us explicàvem la realitat dels municipis grans de la comarca, Falset i Cornudella, respecte a aquesta qüestió. Avui ens fixem en els municipis petits que també es veuen afectats pel Decret-llei aprovat per la Generalitat per regular el nombre d’habitatges d’ús turístic (HUTS) a Catalunya. Margalef, la Morera de Montsant i la Vilella Baixa tenen realitats i casuístiques diferents però un problema comú: la falta d’habitatge per a ús habitual.

“A Margalef ens trobem en què hi ha gent que vol viure al poble però, per una banda, els preus són desorbitats i, per l’altra, als habitatges que estan buits si han de fer reformes integrals”, explica l’alcalde del municipi, Àlex Vilà. A més, afegeix que “en els darrers anys hi ha hagut un important volum de compra de les vivendes que estaven relativament bé per poder-les destinar a ús turistic”. “Creiem que fa falta una mica de parc d’habitatge perquè la gent que realment vulgui viure al poble ho pugui fer”, afirma.

Vilà, a més, destaca que aquest augment del nombre d’HUTS al municipi va estretament lligat a l’auge de l’escalada. “És directament proporcional. Des que l’escalada ha arribat al nivell que està actualment i tenim el volum de turisme que tenim, el nombre d’habitatges d’ús turístic ha proliferat molt. Pràcticament, cada dos o tres mesos ens entra una sol·licitud de comunicació prèvia per poder obtenir la llicència”, diu.

Per la seva banda, l’alcaldessa de la Vilella Baixa, Marta Camp, destaca que una de les causes que fa que moltes persones, sovint del poble, destinin habitatges a l’ús turístic i no al lloguer habitual és la inseguretat jurídica que suposa el lloguer per als propietaris. “Hi ha massa HUTS perquè els propietaris tenen una inseguretat jurídica i els fa por posar els seus habitatges en lloguer. És una realitat, i a la Vilella en tenim exemples. La gent ha tingut males experiències en posar la seva casa en lloguer. Llogar la casa, que no els paguin i a sobre, tenir problemes per fer-los fora. La gent té por i s’agafen als HUTS per estalviar-se aquests problemes”, explica. L’alcaldessa creu que cal que l’administració doni seguretat jurídica que permeti que hi hagi més cases en lloguer.

Margalef té poc més d’un centenar d’habitants però té donats d’alta 25 habitatges d’ús turístic. A la Vilella, per la seva banda n’hi ha, segons les dades facilitades pel consistori, una vintena mentre que a la Morera n’hi ha 10, que es reparteixen entre els nuclis de la Morera i Escaladei, cinc a cada lloc.

Meritxell Martorell, alcaldessa de la Morera de Montsant, destaca que “si aquesta pregunta me l’haguessis fet fa un any, diria que no era una preocupació ja que teniem molt poquetes cases, però d’un temps cap aquí hem rebut moltes peticions i ara sí que és un tema que ens amoïna”. 

Martorell, a més, destaca que una de les principals causes de la falta d’habitatge al seu municipi és el gran nombre de segones residències que hi ha. Reflexió que comparteixen també els batlles de Margalef i la Vilella Baixa. “La Morera és un poble amb molta segona residència. Es tracta de gent que descendeix de la Morera però que viuen fora” explica Martorell. També Marta Camp diu que a la Vilella “hi ha entre un 10% i un 15% més de segones que de primeres residències”. Segons les dades aportades per l’ajuntament de Margalef, al municipi hi ha un 25% d’habitatges de segona residència.

Davant d’aquesta situació els alcaldes reflexionen sobre la regulació plantejada per la Generalitat. “No hem de perdre de vista, que el que necessitem els micropobles és gent que hi vingui a viure, que s’hi instal·lin i que el facin créixer. La regulació ens ajuda a promocionar que la gent vingui a viure aqui”, explica l’alcadessa de la Morera. Des de Margalef, Àlex Vilar creu que “cal normativitzar i regular d’alguna manera el nombre d’HUTS perquè aquests establiments contribueixin amb el municipi”, mentre que Marta Camp afegeix que “si la regulació ha de ser en benefici de que hi hagi habitatges de residència habitual durant tot l’any ens sembla perfecte”.

Amb tot, els alcaldes consideren que no només la falta d’habitatge és el que provoca el despoblament dels municipis de la comarca. Tots tres creuen que cal tenir una bona oferta laboral i millorar serveis com la fibra òptica o el transport públic. “Hem d’oferir uns bons serveis, no només a nivell de municipi, sinó de comarca. Quan fa vent perdem la cobertura, quan plou marxa l’internet, i el transport public al Priorat és inexistent”, explica Martorell mentre que Camp posa èmfasi en què “hem de crear llocs de treball, millorar els serveis i fer que sigui atractiu venir a viure als pobles. Només millorant l’habitatge no ho solventarem”. 

L’alcalde de Margalef per la seva banda afegeix que “cal tenir una oferta potent de llocs de treball i que siguin dignes. Per venir a viure al poble, cal que s’hi pugui treballar” Així, també aposta per la millora d’infraestructures: “si tinguéssim una carretera decent estaríem a mitja hora de Lleida”. Vilà també demana que les administracions apostin per fer arribar la xarxa de fibra òptica a tots els municipis rurals i millorar la cobertura mòbil per poder garantir el teletreball.

En l’actualitat, tots tres municipis estan treballant, de la mà del Consell Comarcal del Priorat, en l’elaboració d’un cens d’habitatges que ofereixi una imatge clara de la realitat habitacional de cada municipi. A partir d’aquí, cada poble planteja possibles solucions. En el cas de Margalef, per exemple, l’ajuntament està treballant per poder llogar diversos habitatges que són propietat del consistori mentre que a la Morera s’han bonificat alguns impostos per afavorir la rehabilitació d’habitatges. Accions diverses per fer front a un problema que és comú, la falta d’habitatge.