El Consell Comarcal del Priorat gestiona, aquest curs 2025- 2026, el servei de menjador escolar de vuit centres d’educació infantil i primària de forma conjunta i directa. Tal i com destaca el president de l’ens comarcal, Sergi Méndez, és una manera de garantir una estabilitat del servei que no existia quan era cada centre qui ho havia de gestionar pel seu compte. “En els últims anys havíem detectat una inestabilitat en la prestació d’aquest servei i hi havia una preocupació important per part dels centres educatius i també de les famílies per no poder garantir un servei tan essencial i necessari”, afirma. Així, el president explica que “s’ha decidit unificar la gestió en una única licitació que depèn del Consell Comarcal i que garanteix que en els propers anys aquest servei es prestarà de manera unitària i estable”.

A més, Méndez afegeix que el servei de menjador escolar és bàsic per poder facilitar la conciliació de les famílies. Segons ell, no tenir-lo podria implicar una pèrdua d’alumnes, fet que per les escoles més petites és una qüestió de supervivència: “avui dia un menjador escolar és un element essencial i totalment necessari per garantir la conciliació familiar i escolar amb les obligacions laborals professionals que tenim moltes famílies”. “Hem de garantir la igualtat d'oportunitats de les escoles de la nostra comarca i que puguin oferir els mateixos serveis que les escoles ubicades en zones urbanes perquè totes aquelles famílies que viuen al poble o aquelles que hi vulguin venir en puguin gaudir i la falta de serveis no representi un obstacle”, diu el president.

Així doncs, aquest curs, el Consell Comarcal del Priorat gestiona directament el servei de menjador de vuit escoles. En d’altres, en canvi, ho fan les associacions de famílies o els ajuntaments. “Tenim un mapa força heterogeni. Al Priorat Nord, per exemple, el servei té un funcionament similar al que fem des del Consell, però la gestió dels menjadors ha estat delegada als ajuntaments i després hi ha algunes escoles que no han volgut entrar en aquesta licitació perquè o bé es gestiona des de les mateixes associacions de famílies o bé perquè l'ajuntament també hi dona suport i ara per ara no ho han vist oportú”, explica Méndez.

Concretament, el servei de menjador gestionat pel Consell Comarcal es realitza a través d’un sistema de càtering de cuina calenta a les escoles Galena del Molar, Serra Major de la Vilella Baixa, 11 de setembre del Masroig, Anicet Villar de Marçà. Rossend Giol de Porrera, Sant Isidre de Capçanes i Montsant de la Bisbal de Montsant. Per altra banda, a l’Escola Antoni Vilanova de Falset el menjar es fa a través del sistema de cuina in situ, és a dir, que s’elabora a les pròpies instal·lacions del centre.

*L'escola Antoni Vilanova de Falset. (Foto: Ajuntament de Falset).

Detalls

Publicat el 19 Setembre 2025

Vist: 374

Òmnium Priorat celebra demà una nova edició del Priorat: poble a poble. Aquesta activitat, que pretén donar a conèixer els diversos municipis de la comarca, ja fa uns anys que se celebra i ennguany fa parada al Molar.

La visita guiada pel municipi anirà a càrrec de Maria Garcia Barberà, guia del centre d’interpretació de la Mina Lussa i de l’Escola i l’hospital de batalla de la Guerra Civil. La sortida arrencarà a partir de les 10:30h de davant de Lo Rebost i les inscripcions es poden fer a través d’Internet. Les places són limitades.

Per altra banda, Òmnium ja ha presentat les bases per a la participació a la cinquena edició del certament literari Neus Català. Les obres es poden presentar fins el proper 30 de juny.

Finalment, l’entitat també ha Anunciat que l’escriptor Roc Casagran presentarà el seu llibre Somiàvem una Illa, premi Sant Jordi de novel·la en el marc de la Fira del Vi de Falset.

*Imatge: Ajuntament del Molar.

Detalls

Publicat el 04 abril 2025

Vist: 917

 Fa unes setmanes el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) va presentar a Falset un estudi sobre el subministrament d’aigua potable del Baix Priorat i una part del Baix Camp a partir d’un nou ramal de la canonada principal del CAT amb l’objectiu de proposar noves alternatives per fer front a les situacions de sequera, que cada vegada són més habituals.

Aquest estudi apareix de la demanda de l’Ajuntament de Falset per tal que es tingués en compte la possibilitat que l’aigua del CAT pogués abastir els municipis de la zona sud del Priorat. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, explica que “vam demanar que és realitzés aquest estudi el juliol del 2024 perquè crec que és una possibilitat a tenir molt en compte per tal de poder garantir el subministrament d’aigua a les nostres poblacions”. En aquest sentit l’alcalde recorda que “la gran majoria de municipis del Priorat s’abasteixen a partir de captacions pròpies de mines i pous i això, en el context actual de forta sequera i canvi climàtic i tenint en compte que cada vegada es consumeix més aigua, doncs no ens assegura el subministrament”. “Hem de trobar noves alternatives i una podria ser aquesta”, insisteix.

Així doncs, l’estudi  tècnic-econòmic  proposa la connexió del nou ramal a tres nous punts de subministrament, situats als termes municipals de Mont-roig del Camp i Colldejou, amb un dipòsit final situat a la Torre de Fontaubella, des d’on es faria la distribució de l’aigua a municipis com Falset, Marçà, els Guiamets, Capçanes, Bellmunt del Priorat, Pradell de la Teixeta, la Torre de la Fontaubella, el Masroig o el Molar. També se’n beneficiarien Mont-roig, Colldejou i Pratdip. “Estem parlant d’una obra que asseguraria l’aigua a 12 municipis del Priorat i el Baix Camp i a uns 10.000 habitants”, afirma Brull.

El pressupost total d’aquesta obra s’estima ara mateix en uns 20 milions d’euros malgrat que no es contempla la construcció de cap ramal de distribució a tots els municipis del Baix Priorat des de la Torre de Fontaubella, tot i que sí que s’ha tingut en compte a l’hora de dimensionar hidràulicament el projecte i la demanda d’aigua en un futur. En aquest sentit, l’alcalde de Falset creu que es tracta d’un “projecte de país” i que cal la implicació de les administracions supramunicipals: “ens han d’ajudar a tirar-lo endavant perquè nosaltres sols no ho podem assumir”. “Sempre dic que totes les polítiques i accions per afavorir el repoblament i fer que el món rural tiri endavant han d’anar acompanyades d’una sèrie d’infraestructures que són vitals com ara la connexió a internet però també l'abastament d'aigua l'electricitat, l'habitatge i les comunicacions”, explica Brull. “Si no millorem aquests eixos grans, aquests eixos que són essencials per poder garantir la vida de les comunitats, dels municipis i dels pobles, qualsevol altra política no funcionarà”, afegeix.

Segons l’alcalde de Falset, la resta de municipis ho van veure com un projecte positiu però es tracta d’un camí llarg. De fet, Brull creu que actualment és l’única alternativa per garantir i assegurar l’aigua als municipis del Baix Priorat: “ara mateix és l'única alternativa que hi ha damunt de la taula, perquè altres opcions que hi ha hagut com podien ser el projecte del Coll de l'Euga no han tirat endavant. Llavors, l'alternativa d'agafar aigua del CAT és, actualment, la que ens podria garantir aquest subministrament d’aigua”.

*Foto: els representants del CAT i de l'ACA juntament amb alcaldes i regidors dels municipis del Priorat afectats pel projecte el dia de la presentació a l'Ajuntament de Falset.

Detalls

Publicat el 03 Setembre 2025

Vist: 727

El centre d’interpretació de la Mina Lussa del Molar va obrir les portes l’any 2019 tot i que a causa de la pandèmia, igual que tot, va haver de tancar. A diferència d’altres equipaments culturals, però, aquest centre, que acull una important exposició de material sanitari de la guerra civil i així com d’altre relacionat amb l’escola de l’època de la IIa República, no va tornar a a reobrir.

L’alcalde actual del Molar, Pere Pellejà, que va assumir el càrrec el 2023, explica en declaracions a Ràdio Falset, que al principi es va voler anar molt ràpid en l’obertura del museu i es va fer sense tenir llicència d’activitat: “quan es va obrir l’equipament no es disposava de llicència d’activitat tot i que s’havien iniciat els tràmits per tenir-la”, explica. “Els serveis tècnics del Consell Comarcal del Priorat havien elaborat un llistat de mancances que calia resoldre per poder obtenir-la com, per exemple, ignifugar l’escala, instal·lar un hidrant per evitar incendis, entre d’altres”, diu.

Amb tot, Pellejà nega que l’edifici pateixi problemes estructurals, tal i com s’ha afirmat en nombroses ocasions. “No tenim cap informe que ens diguin que aquell edifici tingui deficiències estructurals de cap tipus ni cap risc”, explica mentre aclareix que “és un edifici del 1880 i les actuacions que s’hi han anant fent al llarg dels anys l’han consolidat però ja se sap que en edificis antics les obres comencen i mai s’acaben. Sempre requereixen inversions, manteniment, vigilància i control”. En aquest sentit, a més, l’alcalde explica que els estudis que vam encarregar quan vam entrar al govern de l’ajuntament no veuen deficiències ni en l’edifici noble ni en la torre de l’ascensor.

De la mateixa manera, el batlle molarenc també creu que va ser un error que l’anterior alcalde, Roger Grifoll, enviés determinada documentació a la Fiscalia el un dia abans de deixar el càrrec: “el dia anterior a que nosaltres prenguéssim possessió, l’alcalde sortint va enviar a la Fiscalia uns informes pericials privats que han judicialitzat la situació”. “Creiem que com alcalde i com a regidor d’obres que va ser, si considerava que alguna cosa no era correcta, ho havia de dir en el moment en què ell formava part del govern municipal”, afirma.

Manifest i recollida de signatures per a la reobertura del museu

Per altra banda, fa unes setmanes va aparèixer un manifest i una recollida de signatures reclamant la reobertura del centre d’interpretació de la Mina Lussa impulsada pel catedràtic Francesc Xavier Hernàndez, que es va encarregar de la museïtzació del centre. Des del consitori molarenc, Pellejà agraeix la pressió per part de la societat civil i afirma que ja fa temps que es treballa en la reobertura però que tampoc es pot anar amb presses: “Si no hi ha llicència d’activitat, el museu no es pot obrir. Creiem que no s’ha de córrer. Sempre s’ha dit que es va fer molt ràpid i ara estem fent les coses amb els seus tempos i de la mà de la Diputació, la Generalitat i el Consell Comarcal. L’objectiu de reobrir”, deixa clar.

Diverses fases d’intervenció

Així doncs, l’equip de govern de l’Ajuntament del Molar treballa en diverses fases. Per una banda, està esperant el projecte executiu que estan elaborant dels serveis tècnics de la Diputació de Tarragona que estableixi quines són les principals millores que cal fer per obtenir la llicència d’activitat i per l’altra, el consistori està a punt de treure a licitació l’obra de restauració de la coberta de l’edifici. “En una primera fase, està previst fer les inversions necessàries per poder obrir el centre d’interpretació. Més endavant, ja ens centrarem en l’adequació del segon pis, la planta baixa i altres aspectes que tenim en ment”, explica l’alcalde. A més, afegeix, “també tenim previst realitzar tota la restauració de la coberta durant aquest 2025, gràcies a una subveció que ens ha concedit l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultura (OSIC), que depèn del Departament de Cultura”.

En aquest sentit, el consistori preveu finançar bona part del projecte amb els Fons de Transició Nuclear. Segons explica Pellejà, han reservat una partida de 300.000€ per fer front a la primera fase de rehabilitació que ha de permetre la reobertura del centre d’interpretació.

L’objectiu de l’Ajuntament del Molar és reobrir el centre d’interpretació de la Mina Lussa i donar a conèixer l’exposició, ja que té un alt valor històric i patrimonial i que a més afavoriria el turisme del municipi: “diuen que és una de les exposicions de material sanitari del context de la guerra civil més important d’Espanya, fins i tot del sud d’Europa”, destaca l’alcalde.

Així mateix, Pellejà creu que és important col·laborar amb les entitats del territori que treballen per la recuperació de la memòria històrica, com per exemple No Jubilem la Memòria. “Hem col·laborat en altres ocasions, com ara en les jornades de l’entitat que es van celebrar el passat mes de novembre i en què vam instal·lar una placa commemorativa a la fossa comuna del cementiri i vam visitar la mina , on vam poder parlar una mica sobre el material sanitari que hi ha”, explica. “Anirem de la mà en tot el que poguem”, insisiteix.

Segons el consistori, el centre d’interpretació hauria de poder reobrir durant el primer semestre del 2026.

Detalls

Publicat el 14 Febrer 2025

Vist: 1091

El Govern de la Generalitat ja ha culminat les sessions de participació del Pla territorial sectorial agrari del Priorat, que buscaven recollir les opinions de la ciutadania i consensuar-ne les linies d’acció.

Així doncs, per millorar el procés de recollida de propostes i integrar les inquietuds del territori, es va iniciar un procés de participació ciutadana organitzat en quatre sessions presencials, que van tenir lloc a Falset l’11 de juny, a Cabacés el 18 de juny, a Cornudella de Montsant el 26 de juny i, finalment, al Molar el 2 de juliol.

Totes quatre sessions van ser obertes a tothom, i en cadascuna hi van participar una trentena de persones. Els grups de treball que s’hi van organitzar van valorar diverses propostes sobre la percepció de la ciutadania respecte de l’espai agrari al Priorat. Totes les opinions recollides en aquestes sessions, i també tot allò que la població faci arribar a través del web del procés participatiu serviran per elaborar Pla territorial sectorial agrari del Priorat.

Aquest és el primer pla que es desenvolupa per donar compliment a la Llei dels espais agraris de 2019, per poder establir el Pla territorial sectorial agrari (PTSA) de Catalunya com a instrument d’ordenació en el qual es té en compte l’estimació de recursos disponibles, de necessitats i de dèficits territorialitzats del sector agrari.

El PTSA de Catalunya serà la base de la planificació per establir la conservació de l’activitat agrària. La Llei dels espais agraris permet treballar amb els plans territorials sectorials agraris específics, com és ara el cas del Priorat, que defineixen àrees concretes del territori, del qual es realitza una diagnosi que permetrà determinar les prioritats d’actuació i la definició dels estàndards i normes de distribució territorial. Aquests plans són instruments de planificació que posen en valor l’espai agrari, garantint la continuïtat del seu ús i evitant el seu abandonament.

Detalls

Publicat el 11 Juliol 2025

Vist: 722

Els Guiamets és el municipi prioratí amb més ingressos segons les dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en l'atles de distribució de la renda de les llars del 2022. El municipi se situa en primera posició amb una renda mediana de 22.050€, força per sobre de la mediana catalana que és de 19.950€.

Gratallops, amb 20.650€, Capçanes i la Torre de Fontaubella, tots dos amb 19.950€, són la resta de municipis de la comarca que es troben per sobre o igual de la mediana catalana. A continuació, i a prop d’aquesta xifra, s’hi situen Falset, el municipi més poblat del Priorat, i la Morera de Montsant, amb una renda mediana de 19.250€.

Per contra, a la part baixa de la taula, hi trobem la Bisbal de Falset, amb uns ingressos de 13.650€ i Cabacés amb 14.3050€.

Si ens fixem en la variació de la renda respecte l’any anterior, podem observar que els canvis més destacats es noten en els municipis més petits, ja que una petita variació pot suposar un percentatge força elevat degut a la seva poca població.

Així doncs, el municipi on el percentatge d’ingressos creix més respecte al 2021 és al Lloar amb una variació del 29,3%. El segueixen, la Vilella Alta amb un 20,9%, la Vilella Baixa amb un 16,2% i Gratallops amb el 15,7%. A Falset, la variació percentual entre un any i l’altre és d’un creixement del 7,8%. En canvi, on les rendes baixen respecte a l’any anterior, és a la Figuera (-4,4%), el Molar (-3,8%) i la Bisbal (-2,5%).

Detalls

Publicat el 12 Novembre 2024

Vist: 1308