L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha tret a licitació la redacció del projecte per recuperar la connectivitat fluvial i millorar els hàbitats del riu Siurana al seu pas pels termes del Molar i el Masroig, en un espai integrat dins la Xarxa Natura 2000.
L’objectiu principal de la intervenció és optimitzar el cabal ecològic alliberat i, sobretot, fer el riu més resilient davant els episodis de sequera. En aquest sentit, les mesures que es plantegin tindran en compte el seguiment i l’anàlisi dels períodes de sequera que han afectat aquesta zona en els darrers anys.
El projecte, amb un pressupost de licitació superior als 84.300 euros, definirà les actuacions necessàries per assolir aquests objectius. Entre les mesures previstes hi ha l’adaptació de guals, el disseny d’un pas de fauna i peixos al marge dret de l’assut de Coco, el control d’espècies exòtiques invasores i el manteniment de gorgs, així com la creació de refugis per a espècies com la llúdriga, entre d’altres.
A més, s’estudiaran els possibles efectes de la retirada d’estructures sobre la morfodinàmica del tram fluvial i s’avaluaran les mesures correctores que calgui aplicar, contemplant també la possibilitat que sigui el mateix riu qui acabi assolint el seu perfil d’equilibri de manera natural.
- Detalls
- Vist: 143
La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.
Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.
En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.
Població envellida
Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.
20 municipis amb menys de 500 habitants
Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.
La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).
Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:
- Detalls
- Vist: 458
El Consell Comarcal del Priorat gestiona, aquest curs 2025- 2026, el servei de menjador escolar de vuit centres d’educació infantil i primària de forma conjunta i directa. Tal i com destaca el president de l’ens comarcal, Sergi Méndez, és una manera de garantir una estabilitat del servei que no existia quan era cada centre qui ho havia de gestionar pel seu compte. “En els últims anys havíem detectat una inestabilitat en la prestació d’aquest servei i hi havia una preocupació important per part dels centres educatius i també de les famílies per no poder garantir un servei tan essencial i necessari”, afirma. Així, el president explica que “s’ha decidit unificar la gestió en una única licitació que depèn del Consell Comarcal i que garanteix que en els propers anys aquest servei es prestarà de manera unitària i estable”.
A més, Méndez afegeix que el servei de menjador escolar és bàsic per poder facilitar la conciliació de les famílies. Segons ell, no tenir-lo podria implicar una pèrdua d’alumnes, fet que per les escoles més petites és una qüestió de supervivència: “avui dia un menjador escolar és un element essencial i totalment necessari per garantir la conciliació familiar i escolar amb les obligacions laborals professionals que tenim moltes famílies”. “Hem de garantir la igualtat d'oportunitats de les escoles de la nostra comarca i que puguin oferir els mateixos serveis que les escoles ubicades en zones urbanes perquè totes aquelles famílies que viuen al poble o aquelles que hi vulguin venir en puguin gaudir i la falta de serveis no representi un obstacle”, diu el president.
Així doncs, aquest curs, el Consell Comarcal del Priorat gestiona directament el servei de menjador de vuit escoles. En d’altres, en canvi, ho fan les associacions de famílies o els ajuntaments. “Tenim un mapa força heterogeni. Al Priorat Nord, per exemple, el servei té un funcionament similar al que fem des del Consell, però la gestió dels menjadors ha estat delegada als ajuntaments i després hi ha algunes escoles que no han volgut entrar en aquesta licitació perquè o bé es gestiona des de les mateixes associacions de famílies o bé perquè l'ajuntament també hi dona suport i ara per ara no ho han vist oportú”, explica Méndez.
Concretament, el servei de menjador gestionat pel Consell Comarcal es realitza a través d’un sistema de càtering de cuina calenta a les escoles Galena del Molar, Serra Major de la Vilella Baixa, 11 de setembre del Masroig, Anicet Villar de Marçà. Rossend Giol de Porrera, Sant Isidre de Capçanes i Montsant de la Bisbal de Montsant. Per altra banda, a l’Escola Antoni Vilanova de Falset el menjar es fa a través del sistema de cuina in situ, és a dir, que s’elabora a les pròpies instal·lacions del centre.
*L'escola Antoni Vilanova de Falset. (Foto: Ajuntament de Falset).
- Detalls
- Vist: 746
Aquest cap de setmana se celebra a la nostra comarca la primera edició del Festival de Cinema Priorat. Fins a cinc municipis acolliran aquest nou certamen cultural dedicat enguany al curtmetratge i a la creació en català. Per conèixer més a fons totes les particularitats d’aquest nou festival hen xerrat una estona amb el seu director artístic, l’Albert Blay. Escolteu l’entrevista a continuació:
- Detalls
- Vist: 647
Fa unes setmanes el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) va presentar a Falset un estudi sobre el subministrament d’aigua potable del Baix Priorat i una part del Baix Camp a partir d’un nou ramal de la canonada principal del CAT amb l’objectiu de proposar noves alternatives per fer front a les situacions de sequera, que cada vegada són més habituals.
Aquest estudi apareix de la demanda de l’Ajuntament de Falset per tal que es tingués en compte la possibilitat que l’aigua del CAT pogués abastir els municipis de la zona sud del Priorat. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, explica que “vam demanar que és realitzés aquest estudi el juliol del 2024 perquè crec que és una possibilitat a tenir molt en compte per tal de poder garantir el subministrament d’aigua a les nostres poblacions”. En aquest sentit l’alcalde recorda que “la gran majoria de municipis del Priorat s’abasteixen a partir de captacions pròpies de mines i pous i això, en el context actual de forta sequera i canvi climàtic i tenint en compte que cada vegada es consumeix més aigua, doncs no ens assegura el subministrament”. “Hem de trobar noves alternatives i una podria ser aquesta”, insisteix.
Així doncs, l’estudi tècnic-econòmic proposa la connexió del nou ramal a tres nous punts de subministrament, situats als termes municipals de Mont-roig del Camp i Colldejou, amb un dipòsit final situat a la Torre de Fontaubella, des d’on es faria la distribució de l’aigua a municipis com Falset, Marçà, els Guiamets, Capçanes, Bellmunt del Priorat, Pradell de la Teixeta, la Torre de la Fontaubella, el Masroig o el Molar. També se’n beneficiarien Mont-roig, Colldejou i Pratdip. “Estem parlant d’una obra que asseguraria l’aigua a 12 municipis del Priorat i el Baix Camp i a uns 10.000 habitants”, afirma Brull.
El pressupost total d’aquesta obra s’estima ara mateix en uns 20 milions d’euros malgrat que no es contempla la construcció de cap ramal de distribució a tots els municipis del Baix Priorat des de la Torre de Fontaubella, tot i que sí que s’ha tingut en compte a l’hora de dimensionar hidràulicament el projecte i la demanda d’aigua en un futur. En aquest sentit, l’alcalde de Falset creu que es tracta d’un “projecte de país” i que cal la implicació de les administracions supramunicipals: “ens han d’ajudar a tirar-lo endavant perquè nosaltres sols no ho podem assumir”. “Sempre dic que totes les polítiques i accions per afavorir el repoblament i fer que el món rural tiri endavant han d’anar acompanyades d’una sèrie d’infraestructures que són vitals com ara la connexió a internet però també l'abastament d'aigua l'electricitat, l'habitatge i les comunicacions”, explica Brull. “Si no millorem aquests eixos grans, aquests eixos que són essencials per poder garantir la vida de les comunitats, dels municipis i dels pobles, qualsevol altra política no funcionarà”, afegeix.
Segons l’alcalde de Falset, la resta de municipis ho van veure com un projecte positiu però es tracta d’un camí llarg. De fet, Brull creu que actualment és l’única alternativa per garantir i assegurar l’aigua als municipis del Baix Priorat: “ara mateix és l'única alternativa que hi ha damunt de la taula, perquè altres opcions que hi ha hagut com podien ser el projecte del Coll de l'Euga no han tirat endavant. Llavors, l'alternativa d'agafar aigua del CAT és, actualment, la que ens podria garantir aquest subministrament d’aigua”.
*Foto: els representants del CAT i de l'ACA juntament amb alcaldes i regidors dels municipis del Priorat afectats pel projecte el dia de la presentació a l'Ajuntament de Falset.
- Detalls
- Vist: 1174
Un any més, la maleta pedagògica del projecte Gara OpenLab, impulsat per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, recorrerà diversos centres educatius de la nostra comarca. L’objectiu és apropar els conceptes d’energia, sostenibilitat i eficiència energètica a l’alumnat de primària, secundària i educació especial a través d’experiments pràctics i dinàmics.
Així doncs, la maleta conté el material per realitzar fins a cinc experiments relacionats amb la mesura del consum elèctric, les mesures d’aïllament tèrmic, la generació d’energia solar, l’hidrogen com a vector energètic, o l’eficiència energètica i el confort tèrmic.
El viatge per la comarca de la maleta pedagògica ha començat aquest mes d’octubre a l’Institut Priorat i al llarg del curs també farà parada a l’Institut Escola Corbatera de Cornudella de Montsant, i a les escoles Llicorella de Gratallops, Serra Major de la Vilella Baixa, Galena del Molar.
- Detalls
- Vist: 920
El Govern de la Generalitat ja ha culminat les sessions de participació del Pla territorial sectorial agrari del Priorat, que buscaven recollir les opinions de la ciutadania i consensuar-ne les linies d’acció.
Així doncs, per millorar el procés de recollida de propostes i integrar les inquietuds del territori, es va iniciar un procés de participació ciutadana organitzat en quatre sessions presencials, que van tenir lloc a Falset l’11 de juny, a Cabacés el 18 de juny, a Cornudella de Montsant el 26 de juny i, finalment, al Molar el 2 de juliol.
Totes quatre sessions van ser obertes a tothom, i en cadascuna hi van participar una trentena de persones. Els grups de treball que s’hi van organitzar van valorar diverses propostes sobre la percepció de la ciutadania respecte de l’espai agrari al Priorat. Totes les opinions recollides en aquestes sessions, i també tot allò que la població faci arribar a través del web del procés participatiu serviran per elaborar Pla territorial sectorial agrari del Priorat.
Aquest és el primer pla que es desenvolupa per donar compliment a la Llei dels espais agraris de 2019, per poder establir el Pla territorial sectorial agrari (PTSA) de Catalunya com a instrument d’ordenació en el qual es té en compte l’estimació de recursos disponibles, de necessitats i de dèficits territorialitzats del sector agrari.
El PTSA de Catalunya serà la base de la planificació per establir la conservació de l’activitat agrària. La Llei dels espais agraris permet treballar amb els plans territorials sectorials agraris específics, com és ara el cas del Priorat, que defineixen àrees concretes del territori, del qual es realitza una diagnosi que permetrà determinar les prioritats d’actuació i la definició dels estàndards i normes de distribució territorial. Aquests plans són instruments de planificació que posen en valor l’espai agrari, garantint la continuïtat del seu ús i evitant el seu abandonament.
- Detalls
- Vist: 1127
Pàgina 1 de 2
- Estàs aquí:
-
Inici
-
Informatius
- El Molar
