El Banc de terres del Priorat s’ha consolidat com una eina essencial per recuperar finques abandonades o que necessiten un relleu generacional. Des de la seva creació a finals del 2019, s’han formalitzat 62 acords i actualment gràcies a això hi ha fins a 300 hectàrees de conreu en actiu. La tècnica de suport al teixit agrari del Consell Comarcal del Priorat, Mireia Vilamala, explica que “al llarg d’aquests cinc anys hem aconseguit formalitzar aquesta seixantena d’acords malgrat que vam tenir uns inicis una mica intermitents, sobretot, per la falta de finançament i perquè també hi va haver la pandèmia”. “Pel que fa a les hectàrees que s’han recuperat a través del banc de terres, actualment en tenim unes tres-centes, tot i que en algun moment hem arribat a les 400 o 500”, afirma.

Així, bona part d’aquestes hectàrees conreades són principalment de vinya i olivera. “La majoria es destinen a aquests tipus de conreus però el que passa és que, sovint, hi ha una franja que és policultiu, és a dir, que o són de vinya o d’olivera, però a la vegada també tenen un una petita zona d’avellaners o d’ametllers i la persona que agafa la finca també els acaba cuidant”, diu Vilamala. “D’aquesta manera anem jugant, una mica, amb aquest policultiu tradicional del tros del Priorat”, afegeix.

En aquests anys, fins a 118 usuaris s’han inscrit al Banc amb propostes de projectes agraris o d’aprofitament de finques, més de la meitat dels quals són pagesos professionals mentre que la resta són persones que volen desenvolupar projectes d’autoconsum o vinculats a l’oci. Segons la tècnica de suport al teixit agrari del Consell Comarcal, “al Banc de terres també hi tenim gent inscrita que no es dedica al cent per cent a la pagesia però sí que la tenen com un complement de la seva renda. A la vegada, hi ha una part de persones que volen un petit tros per a l’autoconsum, que es fan l’oli per casa o que, per exemple, volen fer mel i agafen una petita finca per col·locar-hi les arnes”. “Finalment, tenim persones que volen la terra com un element més d’oci. És el cas dels horts d’estiu o d’una finca de policultiu, que no arriba per a l’autoconsum d’una família, però sí que és un complement d’alimentació i de qualitat”, diu.

I és que tal i com explica Vilamala, el Banc de terres té per objectiu tornar a posar en valor aquests terrenys, promoure l’accés a la terra, la producció local i la preservació del paisatge agrari: “el que intentem és ajuntar necessitats. Per una banda, les dels propietaris de finques o pagesos que no tenen relleu generacional i que, per tant, quan acabin la seva activitat, deixaran abandonades, i les dels propietaris de terres que ja no treballen amb gent que té ganes guanyar-se la vida a la terra”. “L’objectiu és no perdre ni un pam més de terra en actiu i, això, també va lligat amb la voluntat de mantenir el paisatge agrari de la comarca del Priorat i una economia basada en el producte de la terra”, sentencia.

En aquest sentit, Vilamala destaca que el fet que existeixi aquest servei de proximitat transmet també certa seguretat tant a persones que volen aconseguir noves terres com a propietaris que les volen arrendar. “És una eina a la que la gent pot acudir i que genera confiança per les dues parts. Sovint un propietari pot creure que el seu tros de terra val més del que és o tenir la sensació que un de fora vindrà i l’estafarà amb el preu o amb les condicions o, també, el demandant es pot trobar amb la dificultat d’aconseguir més terres. Llavors, fem d’intermediaris entre uns i altres, donem aquesta seguretat jurídica i intentem tirar endavant aquests acords”, diu.

La pastura i la gestió forestal són els nous reptes del Banc de Terres

A banda de les tres-centes hectàrees que actualment estan conreades gràcies als acords signats a través del Banc de terres, n’hi ha més d’un miler d’inscrites, la majoria de les quals, un 60%, són terrenys forestals o en alt estat d’abandonament. La tècnica de suport al teixit agrari del Consell Comarcal destaca que el Banc de terres també és útil per poder tenir localitzada la propietat d’aquestes finques: “tot i que, evidentment, hi ha moltes hectàrees que són complicades de treballar, el fet que estinguin inscrites al banc suposa que, almenys, sabem qui n’és el propietari, fet que a vegades no sap ni el registre de la propietat, perquè mai s’han arreglat els papers de la finca. Tenir tota aquesta informació és important, també, per poder ajudar als ajuntaments o pel que pugui passar en un futur”.

És per això que des del Banc han intensificat força la seva feina amb aquells demandants de terres que es volen dedicar a la pastura. “Hem fet molta feina gràcies a un grup de gent que es vol incorporar a la pastura. La necessitat de tenir una bona superfície per als ramats ens ha obligat a buscar finques que després hem pogut connectar entre elles”, afirma.

A la vegada, Vilamala creu que poder reactivar tots aquests terrenys abandonats és una manera de prevenir incendis, si bé, aquí, cal la implicació d’altres agents que treballen en la gestió forestal. “Tornar a posar en ús les terres abandonades que antigament van ser antigues pastures és una manera de protegir el territori de grans incendis, el problema, però, és que s’hi ha d’implicar més gent. Perquè un ramat pugui entrar a un bosc i fer prevenció d’incendis, cal que abans aquest s’obri i això implica agents com els ajuntaments, les ADF o, en el cas de la nostra comarca també, el Parc natural de la Serra de Montsant o el Consorci de la Serra de Llaberia i, clar, gestionar tot això és complicat”, explica.

El Banc de terres també desenvolupa accions de suport al texit agrari prioratí

La signatura d’acords entre propietaris i demandants de terres, però, no és l’únic objectiu del Banc de terres, sinó que també col·labora i dona suport a la pagesia de la comarca en diversos projectes de dinamització agrària que estan en marxa.

Un d’ells és l’Espai Test de la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà, un projecte que vol fomentar el relleu generacional de les terres i donar suport a persones que es volen incorporar al món de la pagesia. “Es tracta, bàsicament, de donar una oportunitat a una persona que es vol incorporar al sector i que no ve de família pagesa”, explica Vilamala. Així, continua: “des del Banc de terres vam triar algú que pogués encaixar una mica amb aquest perfil i la cooperativa Falset- Marçà li paga un sou durant tres anys i li ha assignat un grup de finques que ha de treballar i gestionar com si fóssin pròpies”. “Ara, hem de veure si és viable, si no ho és, si cal inversió o si s'han de buscar finques més productives, etc. perquè aquesta persona, al cap de tres anys d'estar en aquesta situació, pugui, per una banda, decidir si vol o no vol ser pagès, si li agrada o no l’ofici, i per l’altra si econòmicament és viable”. En aquest sentit, des del Banc de terres es fa el seguiment de les noves incorporacions, fet que ha representat un total de 14 nous acords signats. 

Per altra banda, des del Banc de terres també s’ha col·laborat amb Vinclop, el projecte d’intercooperació entre 10 cooperatives de la comarca. Per Vilamala és un projecte estratègic per al Priorat: “aquesta suma de sinergies és molt important perquè darrere hi trobem tot el teixit agrari, de petita escala, tots els pagesos i les seves famílies”. Així, explica que “amb Vinclop estem treballant en projectes com el tema de la revalorització de la fruita seca o amb la millora de la distribució del producte perquè diem molt que hem de comprar producte local però on l’hem de comprar? Arriba a les botigues i als restaurants? No. Tenim un problema de manca de producte però també de logística i de coordinació interna, i estem treballant en aquest sentit”.

Finalment, també s’han dedicat molts esforços en fer sentir la veu i les demandes del sector agrari en qüestions clau com els Fons de Transició Nuclear i a la dinamització del grup de la Pagesia Jove del Priorat.