Aquest dissabte, 8 de novembre, tindrà lloc a la Figuera l’acte d’homenatge i record a Joan Abelló Mestres, veí del municipi que va ser deportat i mort al camp de concentració nazi de Gusen l’any 1941. Per aquest motiu s’instal·larà a la porta de la casa on va nèixer i viure una llamborda de la memòria Stolpersteine o pedra que fa ensopegar per tal que tothom que hi passi pugui recordar la barbàrie de l’holocaust i les víctimes del nazisme.
En l’acte hi participaran la família d’Abelló, membres de l’Ajuntament de la Figuera, el president del Memorial Democràtic, Jordi Font, representants de l’Amical de Mauthausen i de l’associació No Jubilem la Memòria així com els veïns i veïnes de la població.
Un mestre als camps de la mort
Joan Abelló Mestres va nèixer a la Figuera el 23 de novembre de 1912. Fill de família pagesa i el més petit de sis germans, va emigrar a Barcelona per buscar-se la vida, tal i com havien fet abans tota la resta dels seus germans. Allà, i amb la seva ajuda, va aconseguir treure’s els estudis de mestre a l’Escola Normal de Barcelona l’any 1931. Va exercir a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), Bescaran (Alt Urgell) i a Oristà, al Lluçanès, on va treballar fins que es va tancar l’escola, el setembre de 1936.
Acabada, la guerra civil espanyola, a finals del mes de febrer de 1939, creua la frontera amb França pel coll del Pertús amb la 25a Divisió de l'exèrcit de la República, de la qual era comissari de cultura. Un cop allà, va ser internat al camp d’Argelers i posteriorment enviat al camp d’Agde, popularment conegut com el camp dels catalans. Va formar part de la companyia de treballadors espanyols 116 i traslladat a la localitat d’Arneke, prop de Lille, al nord del país.
Després de l’invasió de França per part de les tropes alemanyes, Abelló va ser deportat al camp de presoners de Zagan, a l’actual Polònia, des d’on va ser enviat a Mauthausen, el gener de 1941, camp on hi havia interns bona part dels republicans espanyols. D’aquí, Abelló va ser enviat a Gusen, on va morir el 4 de novembre de 1941, segons explica la carta que el Comitè Internacional de la Creu Roja de Ginebra va enviar a la seva mare dos anys més tard, a causa d’una “debilitat cardíaca aguda” als 29 anys d’edat.
Llambordes contra l’oblit
La llamborda Stolpersteine en record de Joan Abelló Mestres és la segona que es col·locarà al Priorat, després de la que ja es va posar davant la casa de la guiametana Neus Català, el 2018. Aquestes pedres que fan ensopegar, creades per l'artista alemany Gunter Demnig, són unes llambordes fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades. Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i es realitza a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països.
Imatge del títol de mestre i una fotografia de Joan Abelló.
