Més de 150 persones es van aplegar aquest dijous al vespre a l’Absis del Castell de Falset per informar-se sobre l’estat dels projectes de la línia de molt alta tensió Escatrón–els Aubals–la Secuita, coneguda popularment com la MAT, i també sobre Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.

La reunió informativa, organitzada pel Consell Comarcal del Priorat i l’associació Prioritat, va servir per explicar amb detall aquests projectes i per aclarir molts dubtes, sobretot entre els veïns i veïnes més afectats pel traçat de la MAT. A la nostra comarca, el projecte impacta directament els municipis del Masroig, Bellmunt del Priorat, Falset i Pradell de la Teixeta.

En aquest sentit, el tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal, Sergi Saladié, qualificava el projecte de faraònic. “Podríem dir que es tracta d’una línia de superalta tensió, ja que no és una remodelació de l’actual sinó una repotenciació, és a dir, per una mateixa torre i faran passar dos cables, un de 220 quilovolts i un de 400 ,fet que suposarà que tindrem una línia de 620 quilovolts”, afirmava. Així, també va explicar que “aquesta repotenciació implica un increment de les torres, que actualment, de mitjana, són de 26 metres i que passarien a ser d’aproximadament 50 metres d’alçada”. A més, va afegir que aquestes torres tindran més braços: “en comptes de dos, en tindran tres per banda i, per tant, el volum, l’impacte i la visibilitat que tindran serà molt més gran”.

Així mateix, Saladié advertia també que la construcció de les torres no només afecta el punt on s’ubiquen, sinó que implica l’alteració de molts altres espais per poder-hi accedir.

És per això que des de l’OCTE del Priorat, conjuntament amb els ajuntaments afectats, s’està elaborant un recull exhaustiu de tots els elements que es poden veure perjudicats pel pas de la MAT. “Estem analitzant l’impacte que generarà sobre el sector agrari, sobre els elements naturals, sobre la fauna, etc. i també sobre les edificacions, els cellers… Tot i que als mapes surt com una línia, quan ho aterres sobre el terreny i veus totes les afectacions, t’adones que serà com una cicatriu per al territori”, afirmava.

Segons el tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica, a més, el projecte entra en clara contradicció amb el que estableix l’article 19 de la Llei del canvi climàtic, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2017. “Aquesta infraestructura no respon a un model elèctric actual i contemporani sinó a un de fa 50 anys, a aquell model expansiu de grans centrals energètiques que necessitava d’aquestes línies d’evacuació”, destacava, mentre afegia que “la llei de canvi climàtic aprovada pel Parlament diu que justament hem d'anar en la direcció contrària, que hem d’anar cap a un model distribuït on el que cal primar no són grans centrals nuclears, òbviament, ni grans centrals renovables, sinó petites o mitjanes instal·lacions de renovables que van connectades a la mitja i la baixa tensió”.

Davant d’aquesta situació, el posicionament del Consell Comarcal és clar. El seu president, Sergi Méndez, ho expressava sense ambigüitats: el Priorat diu no a la MAT. “El que fa aquest projecte és tornar a sacrificar la nostra comarca per portar l'energia als centres de consum i tampoc tenim massa clar amb quins propòsits”, sentenciava el president, que continuava dient que “el que no podem acceptar és aquest sacrifici, aquesta servitud, quan nosaltres encara tenim unes infraestructures elèctriques dels anys 50-60 que no garanteixen el subministrament bàsic a les nostres llars i als nostres equipaments”. “No té cap sentit un model que transporta l'energia d'un lloc a un altre, quan les persones que estan cedint i sacrificant les seves terres per deixar-la passar no tenen garantit un servei bàsic com és la llum”, sentenciava.

Presentaran al·legacions

D’aquesta manera, des de l’ens comarcal ja s’està treballant en la redacció d’al·legacions, que s’hauran de presentar tant a la Generalitat de Catalunya com al Govern espanyol, ja que la complexitat del projecte fa que totes dues administracions en tinguin competències. Méndez feia una crida a la participació ciutadana i animava tothom, estigui afectat directament o no, a presentar al·legacions. Segons explicava, com més se’n registrin, més força tindrà l’oposició al projecte. En aquest sentit, posava l’Oficina Comarcal de Transició Energètica a disposició de la ciutadania per ajudar en els tràmits: “estem preparant les al·legacions que es posaran a disposició de tothom, d’entitats, de ciutadans particulars, afectats i no afectats, de tots aquells que vulguin defensar la comarca i que hi vulguin dir la seva”.

Les al·legacions corresponents a la part del projecte que depèn del govern espanyol es poden presentar fins al 25 de febrer, mentre que les que corresponen a la Generalitat es poden registrar fins l’endemà.

El PLATER no té en compte les propostes del Priorat

Per altra banda, i pel que fa al Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER, durant la reunió també es va explicar que fa uns dies representants de l’Institut Català de l’Energia, l’ICAEN, van presentar la proposta de la Generalitat sobre quina aportació hauria de fer el Priorat a la producció d’energies renovables.

Una proposta que contrasta amb la feina que ja s’havia fet des de la comarca. I és que el Priorat va elaborar, en el seu moment i per encàrrec del mateix ICAEN, un Pla Comarcal per a la implantació de les energies renovables, que ara es veu que no s’ha tingut en compte.

En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Priorat reclamava que es respecti la feina feta i recordava que el Priorat és l’única comarca de Catalunya que ha presentat el seu propi PLATER comarcal. “Quan vam constituir l'oficina comarcal vam rebre l’encàrrec d’establir una proposta comarcal d'implantació de renovables i això és el que hem fet”, explicava mentren insistian en què “una de les peticions que fem al Departament o a l'Institut Català de l'Energia és, precisament, que es tingui en compte això, perquè és una feina rigorosa, feta amb el consens de tots els municipis i acceptant i donant per bones les propostes d’unes persones i unes administracions que són les que realment coneixen la realitat del territori”.

En la mateixa línia s’expressava el president de l’associació Prioritat, Àngel Cortadelles, que insistia en la necessitat de defensar un model energètic que tingui en compte la voluntat dels municipis i la realitat del territori. “El nostre objectiu és que el PLATER assumeixi el que diu l’Acord comarcal d’energies renovables, que es basi en una planificació feta en base al que serien criteris tècnics però també a la voluntat dels pobles i que tingui en compte aquesta població i la realitat de la comarca”, destacava.

Una realitat que no es reflecteix en la proposta de la Generalitat. Un exemple n’és la quantitat d’energia eòlica que es vol que es produeixi al Priorat. El tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica ho exemplificava amb el cas de l’energia eòlica: “el pla comarcal planteja 60MW mentre que el PLATER en proposa 560, la qual cosa seria l’equivalent a instal·lar entre 100 i 125 molins de 200m d’alçada. Qualsevol persona que conegui el Priorat veurà que és impossible posar-los si no es fa una gran destrossa”.

A més, Saladié aportava més dades i recordava que, a dia d’avui, el Priorat ja produeix més energia de la que consumeix. “Només amb el que hi ha actualment instal·lat, que són uns quants molins a Trucafort i un parell al Molar, la comarca ja està generant un 134%. Si hi afegim tot el que contempla el Pla comarcal, podríem arribar al 500% però el PLÀTER diu que la comarca hauria d’arribar a produïr un 1.800%, és a dir 18 vegades l’energia que consumeix”.

Així doncs, una vegada més, el Priorat es prepara per fer front a l’arribada de projectes energètics que no s’adiuen i són contradictoris amb el model de comarca que es vol defensar i tirar endavant.

Detalls

Publicat el 06 Febrer 2026

Vist: 862

Fins a 11 persones de la comarca es van incorporar al mercat laboral durant el mes passat. Això fa que el Priorat comenci el 2026 amb 280 persones sense feina, el que representa una taxa d’atur del 7,08%.

Per municipis, on l’atur va baixar mes és a Falset, on fins a 13 persones van trobar feina durant aquest mes de gener. També a Marçà quatre persones es van incorporar al mercat laboral així com també tres veïns de la Vilella Alta i la Villella Baixa. Per contra, durant el gener, el nombre d’aturats va pujar en tres persones al Masroig, als Guiamets, a Porrera i a Ulldemolins.

Falset, en tant que és el municipi més gran de la comarca, és el que concentra més persones en situació d’atur. En total, 89. El segueixen Cornudella amb 35, Marçà amb 28, Capçanes i el Masroig amb 13 i Poboleda amb 12. A la banda contrària hi trobem la Vilella Alta, amb tan sols una persona sense feina, la Morera de Montsant i la Torre de Fontaubella amb dues i el Lloar amb 3.

Si ens fixem en la taxa d’atur registrat, però, els municipis que tenen un percentatge d’aturats més elevat són Margalef amb el 12,5%, Marçà amb el 12,45% i la Figuera amb un 10,26%. La resta de municipis se situen per sota del 10% i destaca la Morera amb un 2,6%.

En el conjunt de Catalunya, l’atur va pujar en 1.978 persones, el segon increment menys pronunciat dels últims vuit anys, i l’ocupació va baixar en 47.941 afiliacions a la Seguretat Social (-1,24%) respecte del mes anterior.

Detalls

Publicat el 05 Febrer 2026

Vist: 569

El Castell de Falset va acollir aquest dijous una jornada participativa i de cocreació amb els diversos agents del món rural del Camp de Tarragona i el Baix Penedès per tal de definir quins han de ser els principals eixos d’actuació i treball del nou Centre d’Innovació Territorial (CIT) que properament es posarà en marxa a Falset.

El CIT, que formarà part de la xarxa estatal Red CIT, té com a objectiu fomentar el desenvolupament sostenible i la innovació en les zones rurals, oferint suport a projectes locals i promovent la col·laboració entre institucions, empreses i la comunitat.

En aquest sentit, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va destacar que “cal generar oportunitats per revitalitzar econòmicament i socialment aquells territoris que estan més afectats pel despoblament i això passa per fer que la innovació no només estigui a l’abast de les grans ciutats sinó que arribi, també, als municipis més petits, ja que és clau per al seu desenvolupament econòmic”.

En la mateixa línia, l’alcalde de Falset, Carlos Brull, afirmava que el nou CIT “ha de convertir-se en una eina que sumi per al món rural, que serveixi per retenir i atraure talent i que ens permeti innovar des del punt de vista del territori”.

Durant la sessió es va donar a conèixer als assistents l’abast territorial del centre i els dos àmbits prioritaris en els quals se centraran les seves actuacions: l’agrotech-agroalimentari, que vol contribuir en la modernització del sector primari amb digitalització, sostenibilitat i valor afegit, i indústries culturals i creatives, amb l’objectiu de posicionar la cultura com a vector estratègic de desenvolupament territorial.

A banda, però, la voluntat principal de la jornada era detectar quines eren les principals qüestions que els diversos agents del territori consideren més importants. “El que busca, precisament, aquesta jornada de cocreació és que els assistents ens ajudin a nodrir i definir millor el que nosaltres, inicialment, hem detectat que podrien ser dos àmbits prioritaris però, evidentment, el que volem és que la gent d’aquí, que és la que realment coneix el territori i sap quines necessitats i oportunitats té, hi puguin dir la seva”, destacava Llauradó.

El CIT arrencarà al Castell i es traslladrà a la Falbar en un futur

El nou Centre d’Innovació Territorial es posarà en marxa abans de dos mesos i ho farà, de manera provisional, en un espai cedit per l’Ajuntament de Falset a la segona planta del Castell- Museu Comarcal. Està previst que, més endavant, es traslladi cap a l’edifici de la Falbar. “La idea és que, un cop el CIT hagi començat a caminar i l’edifici comenci a estar enllestit, passi a formar part d’aquest nou ecosistema que crearem a la Falbar, on hi haurà l’Espai turístic del Vi, les diverses aules de formació homologada del Consell Comarcal, la DO Montsant i el projecte Enolab, que ara fa uns dies vam poder presentar a la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Núria Montserrat”, explica l’alcalde de Falset, que afegeix que “això crearà tot un conjunt de sinergies que crec que són molt positives i que reforcen la nostra singularitat i la nostra manera de viure i d’entendre el món rural”.

L’àmbit d’actuació del CIT de Falset se centrarà principalment en les comarques del Camp de Tarragona i el Baix Penedès. A la vegada, també es crearà una altra seu del centre que s’ubicarà a la Galera i que donarà servei a les comarques de les Terres de l’Ebre. El projecte compta amb un pressupost de 850.000 euros, cofinançat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic amb 510.000 euros i la Diputació de Tarragona amb 340.000 euros.

Detalls

Publicat el 06 Febrer 2026

Vist: 574

Falset celebra aquest dimarts la festa del Coc de Sant Blai. Un any més, els actes arrencaran a les 12 del migdia amb el muntatge d’aquesta coca de recapte d’entre 12 i 14 metres de llargària a la plaça de la Quartera. A continuació, tindrà lloc la solemne benedicció del coc, dels “guinaldos” i dels bunyols de vent a l’església de Santa Maria.

A partir de les 7 del vespre se celebrarà la cercavila del coc de Sant Blai pels carrers del poble amb la Banda de música Vila de Falset. En arribar al Malanyet es sortejarà i es ballaran sardanes. Tothom qui ho vulgui podrà tastar els bunyols de vent i fer un traguet de vi. Per acabar, la banda de música acompanyarà el guanyador del coc cap a casa seva.

La festa està organitzada pel Centre d’Estudis Falsetans (CEF) i el seu president, Anton Vidal, destaca que és de les poques celebracions que encara es poden celebrar el dia que toca, ni que sigui laborable per la majoria de la gent: “és una activitat que encara podem dur a terme el mateix dia del Sant, ja que es tracta de dos moments puntuals del dia, al migdia i al vespre”.

Una festa molt antiga recuperada als anys 80

La festa del coc de Sant Blai es va recuperar a principis dels anys 80 amb l’objectiu de rememorar una celebració que es feia al barri del Malanyet. Tal i com explica Vidal, “tot va començar l’any 1983 quan el Jordi Bartolomé, que aleshores estava a la junta del CEF i com a malanyetenc que és, va explicar que, abans, la gent del barri elaborava, per Sant Blai, una coca d’un parell de metres, suposo que perquè el forn no donava per a més, i es passejava pel poble i es rifava”.

A partir d’aquí, diu Vidal, que es van posar a buscar informació sobre la festa i la van trobar en una revista que editava la diàspora falsetana que vivia a Barcelona: “vam llegir en una revista de l’any 1909 que explicava que els veïns de Sant Blai celebraven aquesta tradició”. Així, afegeix que “com a fet curiós, s’afirmava que els veïns del Malanyet entraven al poble amb la coca, ja que en aquell temps el barri es trovaba fora de les muralles, i venien números i sortejaven el coc per poder finançar les seves festes”.

No sempre ha estat un coc de recapte

Com tot, però, la festa també ha patit diverses modificacions. La més destacable és que, actualment, el coc és de recapte: “al principi es feia amb una coca normal, però poc a poc vam anar veient que no tenia massa èxit i per això vam decidir substituir-la per un coc de recapte”.

Tot i que en alguna edició el coc ha arribat a tenir fins als 25 metres de llarg, a dia d’avui en mesura entre 12 i 14. Segons el president del CEF, “portar un coc d’aquesta emvergadura és una mica complicat i, a més, es necessiten una vintena de nens i nenes per carregar-lo, per tant, hem estipulat que sigui més o menys d’aquest tamany i no volem fer-lo més gran perquè arribaria un moment en què no passaria ni pels carrers del poble”.

Com és tradició, els encarregats de passejar el coc de Sant Blai seran els alumnes de cinquè i sisè de primària de l’Escola Antoni Vilanova de Falset.

*Imatge d'arxiu del Coc de Sant Blai.

Detalls

Publicat el 03 Febrer 2026

Vist: 829

La DO Montsant celebra, aquest 2026, els vint-i-cinc anys de vida havent-se consolidat com una de les denominacions d’origen vitivinícoles catalanes amb més projecció. Amb la seva presidenta, Pilar Just, hem fet balanç d’aquest quart de segle i hem parlat de tots els reptes de futur de la DO.

Escolteu-ho a continuació:

Detalls

Publicat el 05 Febrer 2026

Vist: 659

Després de la celebració del seu aniversari la setmana passada, la Biblioteca pública Salvador Estrem i Fa de Falset ha presentat les activitats per al mes de febrer.

Així doncs, i sense anar més lluny, ja aquest dijous té lloc una nova trobada del club de lectura, que aquest mes ha llegit La remor de les onades, de Yuko Mishima. En canvi, el club de lectura en francès no es trobarà fins al dia 28, en aquesta ocasió, per parlar de la novel·la Chavirer de Lola Lafon.

Per altra banda, aquest divendres, 6 de febrer, tindrà lloc l’acte de presentació de l’associació Lo niu de criança.

Ja al dia 20 es durà a terme la presentació dels còmics del marçalenc Amat Pellejà mentre que al dia 27 serà el torn del llibre Cornudella de Montsant, bressol de músics, a càrrec d’Eduard Juncosa.

Detalls

Publicat el 03 Febrer 2026

Vist: 652