L’anuari econòmic comarcal del BBVA del 2022 destaca que l’economia del Priorat es va recuperar intensament al Priorat després de la pandèmia de la COVID-19. Així doncs, el Valor afegit Brut va créixer el 2021 un 7,4%, tot i que no va ser suficient per reabsorbir fortes les pèrdues del 2020 (-10,7%), de manera que el VAB del 2021 encara se situà un -4,1% davall el generat el 2019.

Sectorialment, la intensa millora del 2021 es basà en els serveis (8,8%), el principal sector de la comarca amb més del 61% del VAB, sostinguts amb un bon comportament industrial (4,4%) i, també, de la construcció (4,6%); el primari, del seu costat, cresqué amb força (12,7%).

La intensa millora del terciari el 2021 reflecteix l’ascens dels serveis privats (11,4%), mentre que els col·lectius avançaren més moderadament (2,5%). La dinàmica dels primers expressà el bon comportament dels privats personals (hostaleria, comerç, transports, immobiliàries i artístiques) que, agregadament, creixeren d’un molt elevat 13,2%.

La indústria manufacturera va presentar un fort ascens del VAB (del 5,1%), després de la forta contracció del 2020 (-12,3%). En l’àmbit manufacturer, destaquen els avenços a les indústries alimentàries (dues terceres parts del VAB industrial i creixement el 2021 del 8,0%), tot i les pèrdues de la metal·lúrgia i productes metàl·lics i del paper i arts gràfiques. A la construcció, la lenta recuperació de la COVID-19, reflectí l’increment de l’obra civil (13,5%), la millora de l’edificació i promoció immobiliària (2,3%), i el creixement de la branca d’instal·lacions i demolició.

Per la seva banda, l’edificació residencial es va mantenir, amb un total d’habitatges iniciats de 5, enfront dels 6 del 2020 Finalment, en el primari la ramaderia va augmentar d’un rellevant 16,8%, mentre que l’agricultura també cresqué amb força (d’un 10,3%). De fet, al Priorat, la producció de vinya va créixer el 2021 un 41,0% (de les 8.665 a les 12.219 tones) mentre la d’oliva per a oli va incrementar d'un 51,3% (de les 3.314 a les 5.015 tones.

Detalls

Publicat el 16 Desembre 2022

Vist: 1391

Aquest diumenge, dia 4, se celebra la 17a edició de la Fira de l’oli de la Baronia de Cabacés. Al llarg del dia tindran lloc tastos guiats d’oli, showcookings i degustacions, visites guiades al molí i al patrimoni històric del municipi, un concurs d’allioli i activitats de cultura popular i jocs tradicionals. La Fira estarà inaugurada per la Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural, Teresa Jordà.

Detalls

Publicat el 01 Desembre 2022

Vist: 1573

La població al Priorat va augmentar en 12 persones l’any 2021. Així doncs, a 1 de gener d’enguany la comarca tenia 9235 habitants, en front els 9223 de l’any anterior. Això suposa un augment d'1,3 per cada mil habitants. Aquesta xifra però varia si ens fixem en les dades de creixement natural i de creiexement migratori. De fet, el creiexement natural de la població va ser negatiu ja que va baixar en 55 persones. Una xifra, però que es veu compensada, pel creixement migratori que va ser de 68 persones. D’aquestes persones nouvingudes a la comarca, 21 són originàries de l’Estat espanyol mentre que 47 procedeixent de l’estranger.

En el conjunt de Catalunya, la població ha augmentat en 7.951 habitants durant l’any 2021, segons les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La migració amb l’estranger ha estat el principal component del creixement de la població el 2021 amb un augment de 23.270 persones). En canvi, l’aportació del creixement natural ha estat de -11.708 persones (57.634 naixements menys 69.342 defuncions) i la del saldo migratori amb la resta d’Espanya de ‑3.708 persones. La població resident a Catalunya és de 7.747.709 persones a 1 de gener de 2022.

En termes relatius, l’any 2021 la població ha crescut un 1,0 per cada mil habitants, com a resultat d’un creixement migratori del 2,5‰ i d’un creixement natural o vegetatiu del ‑1,5‰. L’any 2021 la població ha crescut en 34 comarques, i ha disminuït en 7 comarques i Aran. El Baix Penedès (18,3‰), el Garraf (14,0‰) i el Pallars Sobirà (12,7‰) són les comarques amb majors creixements en termes relatius. D’altra banda, Aran (‑6,9‰), el Barcelonès (‑6,6‰) i les Garrigues (‑3,8‰) són les comarques que han perdut més població.

També cal destacar que el procés d’envelliment de la població catalana continua com a resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta. El percentatge de població de 65 anys o més ha passat del 19,0% el 2021 al 19,3% el 2022. L’envelliment de la població presenta diferències importants en el territori. En sis comarques, almenys una quarta part de la població té 65 anys o més: la Terra Alta (29,2%), el Ripollès (25,8%), el Pallars Jussà (25,6%), el Priorat (25,3%), la Ribera d’Ebre (25,2%) i les Garrigues (25,2%). En canvi, Aran (15,9%) i les comarques del Gironès (16,0%), el Vallès Occidental (17,3%), el Vallès Oriental (17,6%) i el Tarragonès (17,6%) són les que tenen menor percentatge de població de 65 anys o més.

Detalls

Publicat el 16 Desembre 2022

Vist: 1431

Capçanes celebra aquest dissabte la dotzena edició de la Fira d’Artesania. A partir de les 10 del matí s’han organitzat diverses activitats com ara tastos gastronòmics, una recollida solidària d’aliments i joguines o una jornada de jocs populars catalans.

A la tarda, tindrà lloc el bateig-presentació del llibre-revista “Recony! Un nou imprès sobre tractament de gènere”, a càrrec de la seva autora, la capçanenca Eva Barceló. L’acte també comptarà amb l’actuació de la cantautora Montse Castellà.

Detalls

Publicat el 01 Desembre 2022

Vist: 1563

Des de finals d’octubre es pot visitar a la seu del Parc Natural de la Serra de Montsant l’exposició “Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores als inicis de l’agricultura”. La mostra és una iniciativa del Parc Natural que recull tota la informació de la recerca prehistòrica realitzada dins i al voltant del Parc.

L’exposició s’estructura en 12 plafons explicatius i també s’hi poden veure una sèrie de vídeos sobre les tasques de camp i de laboratori realitzades en els jaciments de les Coves del Fem i de l’Hort de la Boquera. L’exposició es completa amb reproduccions de les troballes fetes durant les diverses intervencions arqueològiques. Així mateix, també s’ha editat un opuscle informatiu amb il·lustracions que reconstrueixen la vida quotidiana durant la prehistòria a Montsant.

Tal i com explica la tècnica del Parc Natural de Montsant, Montserrat Solà, “la serra de Montsant és un territori en el que des de fa dècades que hi ha excavacions arqueològiques, un dels primers fou Salvador Vilaseca, i des del parc creiem que calia divulgar tot aquest patrimoni”.

La divulgació del patrimoni arqueològic ajuda a comprendre millor l’evolució del paisatge, i també la petjada humana que hi ha quedat registrada. Antoni Palomo, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i codirector de les excavacions al jaciment de les Coves del Fem d’Ulldemolins, destaca que les descobertes han permès entendre com es vivia en diverses etapes del paleolític i el neolític no tan sols a Montsant, sinó en el conjunt de la Mediterrània Occidental. “L’exposició ens permet posar en relleu tota aquesta recerca interessantíssima sobre diverses etapes del paleolític i del neolític. Això no només ens ajuda a comprendre la prehistòria en l’espai concret del Montsant, sinó en un espai molt més ampli”, afirma.

D’aquesta manera, el paisatge que avui observem al Parc Natural de Montsant és fruit de la interacció que des de la prehistòria ha existit entre els grups humans i els usos i aprofitaments que aquests han fet del medi natural que els envoltava. Palomo afirma que Montsant era un a terra amb molts recursos que va permtre la vida humana a la zona. “Era un mosaic molt variat de recursos que els humans de final de Paleolitic i principis del neolitic van saber aprofitar”, explica el professor de la UAB, que afegeix que “el fet que hi hagi moltes cavitats i coves també ha permès que les restes s’hagin pogut conservar i estudiar molt millor”.

Sobretot, però, segons Palomo, una de les particularitats que té Montsant és que és una zona molt rica en sílex, un material bàsic durant la prehistòria. “El sílex és molt abundant a Montsant, i durant la prehistòria es va utilitzar moltísssim i per moltes coses. Fins a l’aparició de la metal·lúrgia és el material més utilitzat per fer estris. Això va ser un reclam per a les societats prehistòriques”, destaca.

Des del neolític, aquest modelatge del paisatge es va accelerar i traduir en elements materials –com l’arquitectura de pedra seca– i, en activitats concretes, algunes de les quals han perviscut al llarg del temps com ara l’agricultura, la ramaderia o la cacera. El desenvolupament d’aquestes activitats en un espai natural protegit ha contribuït de manera clara a la conservació de la biodiversitat i dels jaciments arqueològics.

L’exposició es pot visitar fins al 30 de desembre a la seu del parc natural, a la Morera de Montsant. Posteriorment està previst que es pugui veure a Margalef i Ulldemolins però també a altres municipis de la comarca i de la demarcació, com Tarragona o Reus. A més, Montserrat Solà, explica que “estem treballant amb les escoles perquè els alumnes de la comarca puguin conìixer i entendre la prehistòria a Montsant”.

La mostra és una iniciativa del Parc Natural de Montsant amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Detalls

Publicat el 06 Desembre 2022

Vist: 1970

Falset repetirà la Fira dels vins rancis i dolços després de la bona acollida de la primera edició, que es va celebrar aquest passat cap de setmana en el marc de la Fira de Sant Andreu. La participació de setze cellers i l’assistència de públic (unes 500 persones, entre visitants i inscrits en els tastos organitzats) és una bona mostra de com el vi ranci guanya prestigi i interès, alhora que cada cop són més els cellers que s’animen a l’elaboració d’aquest tipus de vins oxidatius.

El nou certamen vitivinícola ha nascut amb l’objectiu de posar en valor aquesta mena de vins que a la comarca del Priorat tenen una llarguíssima tradició i que comercialitzen cada cop més cellers. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, afirma que la fira ha estat un èxit i que ara cal consolidar-la. “La Fira ha tingut una molt bona acollida per part del sector com per part dels visitants, són persones interessades en un producte que hem de seguir posant en valor”, explicava en declaracions a Ràdio Falset.

Tot i que ja fa uns anys que la Fira de Sant Andreu acull activitats al voltant dels vins dolços i generosos, aquest cop la comissió organitzadora del certamen va decidir anar un pas més enllà, amb la col·laboració de la DO Montsant i la DOQ Priorat. Així,al llarg del cap de setmana, l’absis del Castell de Falset va acollir un programa i exposició centrat en els vins de caràcter oxidatiu que es fan a la comarca, ja siguin elaborats amb tel, dolços envellits, rancis secs, sol i serena o barreges d’anyades.

Tot i el nou impuls que es vol donar a la Fira de Sant Andreu amb la incorporació d’aquesta nova mostra vitivinícola, l’Ajuntament de Falset no dubta que el certamen firal seguirà tenint caràcter multisectorial i que, per tant, tampoc no hi faltaran les atraccions infantils i la presència habitual de productors artesans de tota classe i d’arreu de Catalunya d’ara en endavant.

Detalls

Publicat el 01 Desembre 2022

Vist: 1375