El Consell Comarcal del Priorat ha decidit introduir canvis en el Servei Comarcal de Joventut, amb l’objectiu de millorar la coordinació amb les polítiques i activitats municipals de Joventut que duen a terme els diversos ajuntaments de a comarca. És per això que les responsables tècniques del Servei i els regidors i regidores de Joventut dels pobles de la comarca ja han mantingut diverses reunions de treball.

En aquest sentit, les reunions mantingudes miren de fixar una major cooperació entre les institucions, amb l’objectiu d’afavorir una acció més coordinada. Alhora, les reunions tracten d’acordar objectius comuns, posar sobre la taula accions a desenvolupar conjuntament i, alhora, estar al corrent dels serveis d’assessorament, suport, orientació i acompanyament que els tècnics i tècniques de Joventut del Consell Comarcal poden prestar als municipis, i recollits en el Pla Comarcal de Joventut.

Detalls

Publicat el 28 Febrer 2020

Vist: 1879

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va inaugurar el passat dijous la nova depuradora de Gratallops. Aquest equipament ha tingut un cost de 920.000 euros i és de tipus biològic amb procés de nitrificació amb fangs actius per aeració perllongada. La planta té una capacitat per tractar 65 m3/dia, equivalent a una població de més de 500 habitants. L’aigua tractada a la planta contribuirà a la millora mediambiental del barranc del Bosquet.

Durant la visita, el conseller Calvet va destacar que “és una inversió important, no només perquè ha suposat una inversió de gairebé 1 milió, sinó perquè les persones d’aquest territori la necessitaven”. L’activació d’aquesta depuradora “és un exemple de l’actual cicle de planificació, combinant la millora de les plantes actives amb la construcció de noves depuradores en municipis de petites dimensions”, va assegurar el conseller. També va destacar que és una obra “visualment adaptada en aquest territori, que compta amb un paisatge molt treballat amb l’home”.

L’Agència Catalana de l’Aigua, dins l’actual cicle de planificació (2016-2021), té previstes dotze actuacions de sanejament a la comarca, sis de les quals estan en curs (barranc de la Vila -Mas-Roig-, la Vilella Baixa, Margalef, Cabacés, millores a la depuradora de Falset i Escaladei). Les sis restants (Siurana Albarca, el Lloar, el Molar, la Vilella Alta i Bellmunt) estan previstes dins l’actual cicle de planificació. 

Detalls

Publicat el 21 Febrer 2020

Vist: 1807

El Falset Esportiu denuncia una tracte desigual respecte al que tenen la resta d’euquips a la Federació catalana de futbol (FCF). En declaracions al TN Comarques de TV3 del passat dilluns, el president del club, Jesús Ferré explicava que “ens hem vist perjudicats de forma arbitrària per part del comitè de competició i el que volem és gaudir d’un tracte igual al de la resta d’equips que formen part de la delegació de Tarragona de Futbol”.

L'entitat se sent perjudicada per diferents decisions arbitrals i de la mateixa federació, una circumstància que ha volgut denunciar públicament. Entre les situacions que el Falset Esportiu ha criticat es troba la resolució de la FCF d’aplicar l’article 310.1 a causa de la impugnació del Riudoms del partit corresponent en no tenir l’entrenador del Falset el títol requerit. L’equip falsetà considera que l’article corresponent és el 311 que disposa una multa de fins a 200 euros i no pas el que es va aplicar, que considera que no es van presentar al partit.

Una altra situació que el club també ha denunciat és la qualificació d’agressió verbal a una empenta del porter del Reddis mentre que va clausurar el camp del Falset durant dos partits per unes agressions del públic que no consten en l’acta arbitral. Tot va passar en el partit del passat 26 de gener.

Detalls

Publicat el 28 Febrer 2020

Vist: 1787

La comarca del Priorat continuarà perdent població fins l’any 2033 segons es desprèn de la projecció que ha publicat aquesta setmana l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En concret, la nostra comarca perdrà un 1,2% de la població d’ara fins a l’any 2033, és a dir passarem dels 9.216 habitants actuals als 9.133. Per municipis, fins a 14 pobles perdran població mentre que els altres 9 en gaunyaran.

Segons l’Idescat Cabacés serà el municipi amb una pèrdua de població més important, d’un 19,5% menys, seguit de Pradell de la Teixeta (-16,2%), els Guiamets (-13,1%) i el Masroig (-11,1%).

A la part contrària, destaquen per l’important augment de població, la Morera de Montsant (+23,2%) i la Torre de Fontaubella (+16,3%). Els municipis de la comarca més poblats també guanyaran població. A Falset augmentarà un 2,3% mentre que a Cornudella s’enfilarà fins a un 4,8%, el que suposarà que el municipi torni a superar el llindar del miler d’habitants.

Val a dir també, que la projecció de l’Idescat indica que de cara al 2033 la població de la comarca estarà més envellida. Tots els municipis tindran un percentatge de persones més grans de 64 anys que es mourà entre el 20 i el 40% del total de la seva població.

En el conjunt de Catalunya, s’espera que la població arribi fins als 8,2 milions d’habitants el 2033. Això sí, serà de manera molt desigual. En les comarques de l’àrea metropolitana i de la costa és on augmentarà més mentre que a l’interior, especialment a les comarques del Pirineu i les Terres de l’Ebre, és on hi haurà una davallada més acusada de la població.

La comarca que ho farà en major mesura és la Terra Alta (-6,5%), per sobre que les Garrigues (-2,4%), el Pallars Sobirà (-2,3%), el Berguedà (-1,7%), el Priorat (-1,2%), l'Alta Ribagorça (-1%), la Conca de Barberà (-0,6%) o la Ribera d'Ebre (-0,2%). Per contra, cinc comarques creixeran un 10% o més: el Tarragonès (11%), el Baix Penedès (10,9%), el Gironès (10,5%), el Maresme (10,5%) i el Vallès Occidental (10%).

Consulta les dades de la projecció sobre l'evolució de la població municipi a municipi en la taula següent:

Detalls

Publicat el 18 Febrer 2020

Vist: 2176

Comencem amb una nova roda d’entrevistes als representants polítics a l’Ajuntament de Falset i arranquem conversant amb l’alcalde de la capital del Priorat i líder del grup d’Independents per Falset, Carlos Brull. Amb ell parlem d’aquests vuit mesos en els que ha estat al capdavant del consistori i de les diverses polítiques que s’han tirat endavant. Infraestructures, gestió dels residus, cultura, fira del vi, despoblament…

Escolteu l'entrevista a continuació:

Detalls

Publicat el 21 Febrer 2020

Vist: 2198

Diverses entitats ecologistes han reclamat el retorn dels cabals ambientals als rius del territori. Segons afirmen en un comunicat, “la gestió dels rius i aqüífers a Catalunya es troba molt lluny de complir la Directiva Marc de l’Aigua” i critiquen que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), “porta un retard de més de 10 anys en la implantació dels cabals de manteniment als principals rius de Tarragona com el Gaià, el Foix i el Francolí”. A banda, també afirmen que la Directiva Marc de l’Aigua també es veu afectada en el moment en que hi ha diversos transvasaments entre conques: el de l'Ebre cap al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i el del riu Siurana cap a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.

Els ecologistes també lamenten que els processos de participació de l'ACA “no deixen de ser un mecanisme de maquillatge per a que  les grans corporacions del sector facin negoci amb l'abastament i el sanejament (Aigües Ter-Llobregat, AGBAR, Aigües de Catalunya, SOREA, EMATSA, COMAIGUA, AQUALIA, ACCIONA, AQUAMBIENTE) amb la complicitat dels seus Consorcis i Ajuntaments associats”. En aquest sentit es pregunten “si no seria més senzill ajudar al cicle natural de l'aigua i promoure la reutilització de l'aigua de les depuradores urbanes, com la de Tarragona o Reus, per a usos industrials”.

El comunicat conjunt d’aquestes entitats també critica que “cal que la pagesia comenci a entendre la gestió de l'aigua 2.0, que és aquella que té en compte l'aigua com un recurs limitat i no pas com un dret concessional que va néixer a l'època feudal”. Així doncs, reivindiquen que “aquests drets han anat canviant amb els temps i no podem permetre que, davant de la crisi climàtica global, es garanteixi l'aigua per a usos agrícoles, industrials i urbans, i en canvi els cabals ambientals es considerin una almoina que de forma generosa es dona des de l’ACA”.

“L'aigua dels rius, rieres i torrents no és de l'ACA, ni de les Comunitats de Regants, ni dels propietaris dels embassaments, ni de les hidroelèctriques, ni dels senyors encorbatats que dirigeixen les grans corporacions i que negocien el preu del cànon amb els polítics de torn. L'aigua és de tots, és un bé comú, i com a tal hem de gestionar-la des del territori i per al territori”, sentencien.

Demandes a l’ACA

Per tots aquests motius, el manifest de les entitats ecologistes demana a l’ACA un Pla de disminució i retorn dels transvasaments a les seves conques d'origen (Ebre i Siurana) i el compliment dels cabals ambientals fixats per als rius Gaià, Foix, Francolí i Siurana per a l'any 2020 i en les condicions ja aprovades als plans sectorials.

També reclamen una Llei per a la reutilització de l'aigua de les depuradores urbanes per a usos industrials i agrícoles, en especial les que sanegen nuclis de més de 10.000 habitants i la creació dels Consells de Conca com a organisme territorial permanent, integrats amb les Taules de l'Aigua ja existents, amb representació dels agents socials i ambientals de cada conca. Finalment, també exigeixen la revisió i caducitat dels drets concessionals de les Comunitats de Regants, amb especial èmfasi en aquelles que comparteixen la gestió del recurs amb usos que no són estrictament agrícoles com per exemple el Pantà de Riudecanyes o el del Catllar.

Les entitats signants del manifest són GEPEC Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya, La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat, l’Associació Terres del Gaià, GATA Grup d’Amics de Toni Achón - Ecologistes de Tarragona, GEVEN  Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès i l’Associació Mediambiental La Sínia.

*Imatge d'arxiu de l'embassament de Siurana.

Detalls

Publicat el 18 Febrer 2020

Vist: 1955