Butlletí informatiu 15-04-2026

Tota l'actualitat de la comarca del Priorat. Amb Manel Sales Martori.

El vicepresident primer i conseller comarcal de Turisme del Priorat, Antoni Muntané, i la presidenta de Priorat Enoturisme, Maria Jesús Sánchez, han participat aquest dimarts en l’acte de presentació del conveni Córner 2025, per a la participació conjunta i coordinada al programa de fires i a les campanyes de publicitat del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

El conveni Córner 2025 permetrà que tots els participants tinguin presència en 5 fires internacionals, estatals i nacionals: ITB (Berlin,Alemanya), WTM (Londres,Regne Unit), FITUR (Madrid), B-Travel (Barcelona) i Navartur (Pamplona), i en campanyes de comunicació conjuntes, sota el paraigua de la Diputació de Tarragona.

 Un altre dels aspectes rellevants del Córner 2025 és la inclusió del Pla conjunt de Promoció de l’Interior de la Costa Daurada que es va presentar l’any passat i que és clau per millorar el posicionament i competitivitat de les destinacions d’interior, amb propostes en matèria de turisme actiu i de natura, cultura o enogastronòmic.

La presentació del conveni ha aplegat els signants en un acte al Palau de la Diputació de Tarragona, aquest dimarts dia 25 al matí, amb la participació de la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó; el president del Patronat de Turisme i alcalde de Falset, Carlos Brull i l’assistència del vicepresident  primer per la marca Costa Daurada del Patronat de Turisme, Eduard Rovira i de la vicepresidenta segona per la marca Terres de l'Ebre, Iris Castell. 

corner202501.jpg

La comarca del Priorat segueix en una situació de sequera important. Després d’un hivern en què no ha plogut, els embassaments de la comarca segueixen patint per la falta de reserves malgrat la lleugera pujada del mes de novembre amb les precipitacions causades per la DANA.

Així doncs, a dia d’avui, l’embassament de Siurana es troba al 9,38% de la seva capacitat. Per la seva banda, el pantà dels Guiamets, encara es troba més avall, concretament al 8,02%. Finalment, l’embassament de Margalef és el que es troba en una situació millor degut a les seves petites dimensions i a que gràcies a les pluges de novembre va fregar el 100% de la seva capacitat.

WhatsApp_Image_2025-02-25_at_18.18.16.jpeg

El GEPEC és una de les entitats del tercer sector ambiental que ha rebut finançament de la Generalitat per gestionar espais naturals protegits. En aquest sentit, l’entitat ecologista ha elaborat un Pla de gestió i conservació ecològica de la Conca del Riu Siurana i les Planes del Priorat.

Així doncs, per aprofundir una mica en què consisteix, quines accions desenvoluparà i durant quant de temps, hem entrevistat el Quim Vaqué, tècnic de projectes de l'entitat. 

Escolteu l'entrevista a continuació:

WhatsApp_Image_2025-02-21_at_11.57.09.jpeg

Les trucades al telèfon d’emergències 112 des del Priorat van augmentar un 6% respecte a l’any anterior. Concretament, el 2024 es van fer 2.116 trucades al telèfon d’emergències mentre que van ser 1.999 l’any anterior.

La majoria d’aquestes trucades van ser per demanar assistència sanitària, un 27,5% del total, mentre que el 26,8% van ser per motius de trànsit. Així mateix, per motius de seguretat va haver-hi 337 trucades, un 15,9%, per incendis 313 trucades (14,8%) i per civisme 89 trucades (4,2%) davant els 93 avisos del 2023.

Per municipis, el 20,3% de les trucades al 112 del Priorat l’any 2024 es van fer des de Falset, un total de 429. El segon municipi va ser Cornudella de Montsant (240); Marçà (220); Pradell de la Teixeta (140) i La Figuera (126).

*Imatge de l'acte de presentació de les dades de la vegueria del Camp de Tarragona.

Presentaci_de_les_dades_del_Camp_de_Tarragona.jpeg

El Consell Comarcal del Priorat ha reactivat la Borsa d’Habitatge Comarcal amb l’objectiu de fer front al problema habitacional que viu a la comarca. En declaracions a Ràdio Falset, el tècnic de Desenvolupament econòmic local de l’ens comarcal, Marc Llurba, destaca que és un servei que cal potenciar davant la falta d’habitatge de lloguer que hi ha al Priorat: “degut a les característiques de la comarca, no teníem prous recursos per dinamitzar la borsa tant com haguéssim volgut. La greu situació habitacional que viu la comarca, sobretot pel que fa a l’accés a habitatges de lloguer, ha fet que ara s’hi aposti més decididament”.

Així doncs, aquest servei, que es troba sota el paraigua de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, “consisteix en posar en contacte persones demanadants de lloguer i propietaris d’habitatges amb la mediació del Consell per tal que aquest volum de pisos que sabem que hi ha a la comarca surti al mercat de lloguer i pugui donar resposta a les necessitats d’habitatge actuals”, afirma Llurba.

D’aquesta manera, el tècnic de Desenvolupament econòmic local del Consell Comarcal destaca que aquest servei públic és beneficiós tant per als propietaris com per als llogaters. En el cas dels propietaris, per exemple, és un sistema que dóna molta més seguretat que no pas intentar llogar l’habitatge per compte propi o a través d’una agència. “Des de la borsa oferim una assegurança multirisc, una assegurança jurídica de cara a si hi ha algun conflicte i una altra que s’anomena avantlloguer, que cobreix un impagament de fins a sis mesos.”, explica. Així mateix, “també fem un seguiment per tal que es faci un bon ús de l’habitatge”, afegeix.

En el mateix sentit, també es pretén ajudar als demanandants d’habitatge i evitar abusos en el preu del lloguer. “A través de la borsa ens assegurem que puguin obtenir un ajut econòmic per pagar el lloguer, sempre i quan compleixin amb els requisits i que s’estalviïn els costos econòmics de la gestió de la relació contractual. A més, ens assegurem que els habitatges que és lloguen estan en condicions, són dignes i a uns preus raonables”, diu.

I què cal fer per acollir-se a la Borsa d’Habitatge Comarcal?

Llurba explica que les persones propietàries han de contactar directament amb el Consell Comarcal, on els explicaran els principals requisits: “evidentment, cal que l’habitatge estigui ubicat a la comarca, que tingui cèdula d’habitabilitat o que estigui en condicions d’aconseguir-la i que tingui els serveis donats d’alta en el moment de formalitzar el contracte”.

Els demanadants, per la seva banda, han d’omplir un formulari que demana les dades personals bàsiques, el nivell d’ingressos i els municipis de preferència. Així mateix, “també cal que acceptin unes condicions de seguiment per part dels responsables de la borsa”, afirma Llurba.

El nou servei de la Borsa d’Habitatge ha tingut una bona acceptació i en el poc temps que fa que s’ha reactivat ja ha rebut diverses consultes, especialment entre persones sol·licitants d’habitatge. És per això, que el tècnic de Desenvolupament econòmic local del Consell Comarcal fa una crida, també, als propietaris, perquè s’informin sobre el servei: “hi ha molt interès, sobretot de gent jove que busca un habitatge. És per això que animem, també, als propietaris a que preguntin i resolguin tots els dubtes que puguin tenir”.

Una dotzena de municipis ja tenen el seu cens d’habitatges

El problema de l’habitatge a la comarca és una realitat des de fa temps i en la línia de treballar per fer-hi front, el Consell Comarcal del Priorat ofereix la possibilitat de que els ajuntaments puguin elaborar un cens d’habitatges per obtenir una radiografia de la realitat dels seus pobles. Fins a dia d’avui se n’han fet una dotzena a municipis com Falset, Cornudella, Ulldemolins, la Vilella Alta, la Vilella Baixa o Capçanes, entre d’altres.

“Aquest cens intenta identificar aquells habitatges que en els últims dos anys han estat en desús”, explica Llurba, que afegeix que “a través dels consums d’aigua, que són unes dades que controlen els ajuntaments, hem intentat quantificar quina part del parc d’habitatges està en desús. També n’hem determinat l’estat a partir d’una inspecció ocular”. Així, el tècnic de Desenvolupament econòmic local del Consell Comarcal afirma que “tots els municpis tenen habitatges que es podrien utilitzar per al lloguer” i recorda, a més, que “des del Consell també fem assessorament sobre les ajudes que hi ha per poder rehabilitar aquells habitatges que presenten un important grau de deteriorament”.

Per altra banda, Llurba també destaca que s’ha aprofitat l’elaboració d’aquests censos per quantificar el número d’habitatges d’ús turístic (HUTS) que hi ha a cada municipi. “Volíem saber quina és l’oferta d’HUTS que hi ha la comarca, quins municipis en tenen més, quin percentatge representen del total d’habitatges i si compleixen amb la legislació vigent”, diu. En aquest sentit, afirma que “el resultat ha estat que els municipis que rodegen el Parc Natural de Montsant són els que concentren un volum més elevat d’aquest tipus d’habitatges”.

Finalment, des del Consell Comarcal recorden que estan a disposició de qualsevol dels ajuntaments que encara no ho han fet per ajudar-los a confeccionar el cens d’habitatges.

WhatsApp_Image_2025-02-19_at_15.51.54.jpeg

El Falset Esportiu va golejar per 6 a 0 el Racing de Bonavista, en la jornada del passat cap de setmana. I és que els nois de la capital del Priorat van ser clarament superiors i es van avançar, ja, al minut 7 amb un gol de Robert Sánchez, autor, també, del segon al minut 34. A la segona meitat, Jaume Montalbo, Sara i Jaume Benet marcaven també per l’equip prioratí. Al 81’, Robert Sánchez arrodonia la victòria de penal i s’anotava un hat-trick.

D’aquesta manera, doncs, el Falset suma els tres punts i arriba a l’aturada pel Carnaval en catorzena posició amb 19 punts.

En canvi, el Porrera va sortir golejat del camp del Pare Manyanet per 7 a 1. L’equip prioratí no va poder fer res contra un rival que ben aviat va obrir la llauna i que va arribar al descans amb un 5-0 al marcador. A la segona part, els reusencs encara van fer dos gols més mentre que Alexis Miret va ser l’autor del gol de l’honor dels porrerans.

Amb aquesta derrota i l’empat del Montbrió, el Porrera torna a caure a la cua de la classificació amb 13 punts, això sí, empatat amb el Miami.

Festival de gols, també, en futbol sala

En futbol sala, el Priorat Nord no va tenir compassió del cuer, el Platense Calafell, i va humiliar-lo amb un contundent 16 a 2. Pels de Cornudella van marcar Iago Prada, que va fer 5 gols, Pau Bartolomé i Sergi Castillo, amb un hat-trick cadascú, i Albert Figuereo, Arnau Vall, Adrià Oliveres i Pau Anguera. Per tant, l’equip del nord de la comarca continua líder amb 43 punts, 11 més que el segon classificat, el CFS Reus.

A segona catalana, els partits dels equips prioratins també van acabar amb golejada, tot i que de signe contrari. El Masroig va superar clarament el Reus B per 8 a 1. Pels masroijans van marcar Xavier Carrascosa (3), Bilal Afarfach (2), Adrià Ardèvol, Adrià Folch i Jordi Miró. En canvi, els Guiamets va sortir escaldat de la pista del Maspujols en perdre per 7 a 0. En partit que havia d’enfrontar el Capçanes amb l’Aleixar es va ajornar.

Així doncs, els equips prioratins de la segona divisió arriben a l’aturada del Carnaval en una situació molt diferent. El Masroig es troba a la part alta de la taula, en sisena posició amb 23 punts, mentre que el Capçanes és desè amb 12 i els Guiamets onzè amb tan sols 9 punts.

football-ball-sport-soccer-50713.jpeg

La Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset ha posat xifres al 2024. El centre va tenir durant tot l’any passat més de 25.500 usuaris i es van realitzar més de 14.000 préstecs. La seva directora, Montse Bartolomé, valora molt positivament aquestes dades: “podem dir que hem superat l’època post covid. Ja tornem a estar en una mitjana d’entre 80 i 100 persones al dia, xifra que pensem que està molt bé per una comarca com el Priorat i que ens fa estar molt contents perquè evidencia que la Biblioteca es manté com un servei imprescindible”.

Bartolomé incideix també en el nombre de persones que són usuàries de l’equipament informàtic i de la connexió a internet. Aquests serveis van tenir al voltant de 6.000 usuaris l’any passat. “Sovint tenim la percepció de que tothom disposa d’un ordinador o connexió a internet a casa, i això no és cert. Ve molta gent a fer gestions, a imprimir o a connectar-se a la xarxa una estona”, destaca.

Biblioteca escolar i comarcal

A banda, la Biblioteca no només treballa dins del propi centre sinó que col·labora amb altres associacions, entitats o institucions de la comarca, com per exemple les escoles o alguns ajuntaments. En el cas de les ZER (zones escolars rurals), Bartolomé explica que “el fet de ser escoles petites fa que sigui molt difícil que tinguin una biblioteca com toca al centre. Llavors, el que fem, és preparar lots de llibres i els fem arribar a les escoles perquè els alumnes els puguin treballar”.

Així mateix, “també col·laborem amb ajuntaments com el del Lloar. Ells tenen una sala que fa la funció de biblioteca i cada trimestre els fem arribar nous llibres perquè qui vulgui en pugui gaudir”, diu. A més, des de la Biblioteca, explica la seva directora, també es poden fer demandes de llibres per correu electrònic: “si algú vol un llibre en concret, es pot posar en contacte amb nosaltres i buscarem la manera de fer-li arribar”.

Una comarca amb fins a 10 clubs de lectura

Per altra banda, Bartolomé també es mostra molt satisfeta amb l’elevat número de clubs de lectura que hi ha a la comarca, als quals la biblioteca facilita els llibres. De fet, el propi centre ja compta amb dos clubs, un que llegeix llibres en català i castellà i el club de lectura en francès. A banda, però, també en tenen als Guiamets, Capçanes, la Figuera, la Vilella Baixa o Cabacés i les associacions de jubilats de Porrera i Falset. Properament, se’n posarà en marxa un a Cornudella.

“Els clubs de lectura són una experiència molt bonica, ja que és una manera més de trobar-te i fer comunitat”, afirma Bartolomé, que afegeix que “també és una vessant molt enriquidora ja que proposa llibres que, probablement, a títol individual, potser no llegiríem”. Així, la directora de la Biblioteca fa una crida a tots aquells pobles que ho vulguin a que “no ho dubtin i es posin en contacte amb nosaltres. Els hi facilitarem els llibres i tot el que calgui”.

A més, durant l’any la Biblioteca Salvador Estrem i Fa també organitza presentacions de llibres, xerrades, o activitats per la canalla. D’aquesta manera, aquest equipament ha esdevingut un referent cultural bàsic, no sols per Falset, sinó per tota la comarca: “com que no hi ha servei de bibliobus, tot i que penso que estaria bé, ja que aquests pobles més petits també tenen dret a gaudir de la cultura, som nosaltres qui adoptem aquest rol i la biblioteca esdevé el que es diu el Tercer Espai, un lloc per desconnectar quan acabes de la feina, on et relaciones i passes l’estona”, destaca Bartolomé.

 

WhatsApp_Image_2025-02-18_at_12.51.15.jpeg

Publicitat
feed-image Subscriu-te al canal de notícies de Ràdio Falset