El Parc Natural de la Serra de Montsant i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) han detectat la presència de llúdrigues dins del parc, en concret, al voltant del riu de Montsant. Quim Vaqué, tècnic de projectes ambientals de l’entitat ecologista, explica en declaracions a Ràdio Falset, que “gràcies a les càmeres de fototrampeig que tenim instal·lades en diversos punts del riu, vam detectar cap a principis d’agost, a Margalef, que hi havia un exemplar de llúdriga”.

Així doncs, aquests resultats confirmen el retorn d’aquest mamífer als rius Montsant i Siurana durant la darrera dècada després d’haver-hi desaparegut a finals dels anys 80 del segle passat. Segons Vaqué, “les polítiques ambientals que s'han dut a terme en les últimes dècades, la prohibició de certs productes químics i la regulació de determinades activitats humanes són factors que afavoreixen la vida natural, però a la vegada, el fet que aquesta espècie estigui en expansió arreu de Catalunya també facilita que poc a poc s’hagi anat desplaçant cap a territoris d’on havia desaparegut”. A més, afegeix que “feia molts anys que el riu Siurana no es connectava amb l’Ebre i enguany, com que hi ha hagut bastanta  pluja, el riu ha pogut arribar fins a la seva desembocadura, fet que ha permès que la llúdriga pugui tornar a entrar dintre d'aquest sistema fluvial”.

La llúdriga és un mamífer que viu en rius, llacs i aiguamolls, on l'abundant vegetació de ribera els proporciona aliments i protecció contra els depredadors. Les llúdrigues es consideren bioindicadors, ja que la seva presència indica una bona qualitat de l’ecosistema. Segons Vaqué, “la seva presència ajudarà a controlar i regular la població d’altres espècies que habiten en l’ecosistema dels rius Siurana i Montsant”.

Un pla de gestió i conservació ecològica del riu Siurana

El GEPEC-EdC ha realitzat aquests seguiments a la zona del riu Montsant per encàrrec del Parc Natural de la Serra de Montsant. A la vegada, però, des de l’entitat s’està treballant en el projecte del Pla de gestió i conservació ecològica de la Conca del Riu Siurana i les Planes del Priorat. En el marc d’aquest projecte, Vaqué destaca que han obtingut resultats “molt interessants” pel que fa a la biodiversitat que hi ha a la zona del Riu Siurana. “Ens trobem en un lloc que és un petit oasis de vida. És un lloc molt poc impactat i, per tant, els resultats que ens surten són molt bons”, explica mentre afegeix que “per exemple, aquí al Priorat, tenim una de les poblacions de rata d’aigua, de bufó, més potents de Catalunya a la vegada que moltes espècies invasores, que ja han aparegut a molts llocs i que estan en expansió, aquí encara no han arribat, com és el cas del bisó americà”.

Amb tot, no tot és positiu, diu Vaqué: “també hi ha espècies invasores que sí que ja es troben entre nosaltres i que estan proliferant. La petxina asiàtica, per exemple, que és un mol·lusc que canvia les propietats de l'aigua i, en conseqüència, això té un efecte en les plantes que s'hi poden trobar”.

Una biodiversitat que, a més, també es veu afectada pels efectes del canvi climàtic. “L'escalfament global és una cosa molt complexa i no sabem, exactament, què ens trobarem. De tota manera, però, hem de tenir en compte que les accions que fem avui tindran efectes d’aquí uns anys”, explica. Així mateix, afirma que “el que sí que podem determinar és que hi haurà una menor disponibilitat de recursos hídrics, que l'aridesa serà cada cop més intensa i les èpoques de sequera cada vegada més freqüents. Per tant, en el futur, els animals i les plantes que es puguin adaptar a aquest nou clima mediterrani proliferaran i es quedaran mentre que altres espècies més sensibles, en canvi, potser acaben desapareixent”.

Una falta d’aigua que, en el cas del Siurana, es veu accentuada pel tranvasament del riu cap a l’embassament de Riudecanyes. Tal i com diu el tècnic de projectes ambientals del GEPEC, “és molt difícil planificar i gestionar la fauna i la flora d’un riu si tenim en compte que la gran majoria dels recursos hídrics són expoliats. És molt complex i paradoxal intentar gestionar l'ecologia fluvial sense aigua”.

Amb tot, la detecció de la presència de la llúdriga és un bri d’esperança que evidencia la necessitat de continuar treballant per preservar els valors ecològics dels nostres rius.

Imatge d'un exemplar de llúdriga captat per les càmeres de fototrampeig instal·lades a la zona del riu Montsant.

Detalls

Publicat el 08 Octubre 2025

Vist: 546

El proper 9 de novembre, Falset serà el punt de sortida de la Priorat Gravel, la primera cursa del Sport1ion Gravel Circuit. Aquesta prova està oberta a les modalitats de gravel, BTT i e-bike i té per objectiu combinar la pràctica de l’esport amb el gaudi del paisatge del Priorat. En declaracions a Ràdio Falset, una de les impulsores de la prova, Marian Romero, explica que “la cursa està emmarcada en un circuit de gravel format per cinc proves. L’objectiu és que siguin curses populars, en les que tothom hi pugui participar i que serveixin, també, perquè els participants gaudeixin del paisatge del Priorat i de la resta de llocs on anem”.

El gravel és una modalitat de bicicleta que combina característiques de la carretera i la muntanya, pensada per circular tant per asfalt com per camins de terra, pistes forestals i senders. “Es tracta d’una modalitat diferent que s'està extenent cada vegada més i que és una barreja entre la BTT i i la bicicleta de carretera”, diu Romero.

Així doncs, el recorregut de la cursa té 53 km i 900 metres de desnivell amb sortida i arribada a Falset. “Sortirem cap a Bellmunt i el Molar i d’aquí cap a Garcia i Móra la Nova des d’on anirem cap a Capçanes i tornarem a Falset, sempre per camins”, explica la impulsora de la cursa.

Així mateix, Romero també explica que hi haurà una cursa i tallers infantils per als més petits: “hem decidit fer una cursa infantil perquè els nens i nenes que acompanyin als ciclistes també es puguin fer una mica seva la cursa i hi puguin participar”. “Serà una cursa no competitiva on tots tindran medalla i s’emportaran un bon record de la jornada”, afegeix.

A més, la Priorat Gravel pretén també donar a conèixer el territori i els productes que s’hi elaboren. “La idea és potenciar els diferents punts on fem el circuit i, per fer-ho, hem establert col·laboracions amb diverses empreses i entitats del territori. Per exemple, tenim un avituallament que es fa en un celler, on els corredors podran conèixer els seus productes, etc.”, explica.

La de Falset és la primera d’un circuit de curses de gravel que en els propers mesos també passaran per Maspujols, Reus, Alcover i Prades. Les inscripcions a la cursa ja estan obertes i es poden realitzar a traves del web Sport1ion.com.

Detalls

Publicat el 07 Octubre 2025

Vist: 672

La comarca del Priorat presenta un Índex Socioeconómic Territorial (IST) lleugerament més baix que la mitjana catalana segons les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L'IST és un índex relatiu, amb un valor de referència per a Catalunya igual a 100, que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori. D’aquesta manera, doncs, recull en un sol valor la informació sobre la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda de totes les persones que resideixen a cada municipi i quantifica les diferències entre municipis.

En el cas del Priorat, al tractar-se d’una comarca amb poca població, l’Idescat ofereix una dada conjunta per a tota la comarca, que presenta un índex socioeconòmic de 97,3 punts. Això significa que el Priorat està una mica persona de la mitjana catalana si bé, en relació a anys anteriors, ha anat pujant poc a poc.

Amb tot, les diferències apareixen si observem els IST dels diversos municipis de la comarca. Deu dels 23 pobles del Priorat se situen per sobre del valor 100 que marca la mitjana de Catalunya mentre que els altres 13 es troben per sota. A la part alta de la llista, doncs, el municipi amb un índex més elevat és la Vilella Alta amb 116,1 punts. El segueixen Pradell de la Teixeta amb 110,9 punts, els Guiamets amb 110,4, Capçanes amb 109,5 i la Torre de Fontaubella amb 109,3.

En canvi, el municipi de la comarca amb un menor índex socioeconòmic és el Masroig, amb un valor de 78,8. També a la part baixa hi ha Bellmunt (83), Poboleda (88,7) i Margalef (89,1). Pel que fa a Falset, capital de la comarca i municipi més poblat, l’IST se situa en els 95,4 punts.

Tot i les diferències entre municipis prioratins, si els comparem amb els municipis de més de 500 habitants de Catalunya que tenen un índex socioeconòmic territorial més elevat i més baix, podem observar que els de la nostra comarca se situen prop de la mitjana.

Així, els municipis amb l’IST més alt de Catalunya són Matadepera (130,0), Castellolí (125,5) i Tiana (124,6). A l’altre extrem, els municipis de més de 500 habitants amb un menor índex socioeconòmic són Barbens (54,4), Salt (59,9) i Sant Pere Pescador (65,6).

Podeu consultar l’índex socioeconómic de cadascun dels municipis prioratins a la taula següent:

Detalls

Publicat el 08 Octubre 2025

Vist: 529

La Vilella Baixa va acollir el passat dissabte el lliurament de la 5a edició del Certamen Literari Neus Català, organitzat per Òmnium Priorat. L’edició d’enguany ha batut un récord de participació ja que s’hi han presentat fins a 127 obres, entre les categories de poesia i prosa. El president d’Òmnium Cultural a la nostra comarca, Agustí Masip destacava que “estem molt contents i satisfets per la resposta en tots els aspectes. Des de la participació dels escriptors, que ha estat grandiosa, fins a l’assistència en aquest acte, perquè que en un poble com la Vilella Baixa hagin vingut al teatre gairebé un centenar de persones és molt important”.

Així doncs, el jurat del certamen, format per Elvira Asens, Fe Ferré i Montse Farrés, va premiar Les ales de paper, d’Evelyn Megias Carrasco, en la categoria de prosa i Llegat de terra antiga, de Tanit Casado i Baño, en la de poesia. El jurat va valorar-ne la qualitat i els valors literaris en sintonia amb l’esperit de Neus Català.

En aquest sentit, el president d’Òmnium Priorat destacava el fet que les guanyadores hagin estat dos dones, un fet que com a societat hauriem d’encaixar dins de la normalitat més absoluta: “parlem de la Neus Català que és una dona, parlem de les guanyadores que són dues dones, parlem de la presentadora que també era una dona. Jo penso que això és la normalitat i que no hauria de soprendre a ningú. És un missatge important, aquest també”.

Per la seva banda, les autores premiades agraïen haver rebut el premi. Totes dues valoraven molt postiviament la feina de l'organització i feien una defensa de la llengua catalana. Casado afirmava estar “molt feliç i agraïda per la tasca que fa Òmnium per donar impuls a projectes com aquests, que donen valor a la cultura i a la llengua catalanes”. Megias, per la seva banda, destacava que “em fa moltíssima il·lusió, sobretot pel que representen per a mi la Neus Català, amb qui tenim valors molt compartits, i la llengua catalana, que per també és molt important, ja que des de petita he escrit en català”.

També la secretària de la Junta Directiva d’Òmnium, Natalia Touzón, posava de relleu la necessitat de lluitar cada dia per la nostra llengua. “Per Òmnium la llengua sempre ha estat una prioritat, però des de fa tres anys, quan vam començar a constatar, a través de les dades de l'ús de la llengua catalana, que la situació era realment preocupant, s'ha convertit en la prioritat absoluta”, explicava. “Tots els projectes de l'organització sempre tenen un vector de llengua i seguirem treballant perquè tots els catalans que vulguin aprendre català puguin fer-ho i perquè la llengua segueixi sent el que ha estat sempre, un instrument de cohesió social molt important en aquest país”, afegia.

Sobre el certamen literari Neus Català, Touzón destacava que és molt important que existeixin iniciatives com aquesta ja que reivindiquen uns valors que són claus per l’entitat com la llengua, l’antifeixisme i la territorialitat: “és una iniciativa molt interessant per un territori com el Priorat, en què suma dues qüestions que per Òmnium Cultural són de primer ordre com la llengua i la lluita contra el feixisme. Per tant, aquest tipus de premis són un exemple de com es pot treballar en favor del país i fer-ho arrelats al territori, donant sortida i reivindicant escriptors, poetes i prosistes de la comarca del Priorat”.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’Atípica Companyia, que va oferir un espectacle inspirat en el poemari Deix de Valer Gisbert, amb una proposta escènica que va combinar rapsòdia, cant i música en directe a càrrec de Maria Cinta Villamon i Alba Figueroa.

Així mateix, també ja s’ha anunciat que el Masroig serà el municipi que acollirà l’acte de lliurament de premis de la sisena edició del Certamen Literari Neus Català.

Detalls

Publicat el 07 Octubre 2025

Vist: 570

Per tercer any consecutiu, Falset ha tornat a ser distingit amb tres Flors d’Honor de Viles Florides, un reconeixement que premia l’aposta del municipi per la millora dels espais verds sostenibles. La regidora de Medi ambient, Montsant Ossó, va recollir la distinció a la gala anual celebrada al Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages, i que també va comptar amb la presència del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig.

El reconeixement arriba després que el passat mes de juny, el jurat de Viles Florides visités la capital del Priorat per valorar les actuacions que impulsa el municipi en diverses qüestions com per exemple l’ús d’aigües regenerades per al reg, la poda d’arbres estratègica per generar més ombra, la plantació d’espècies autòctones i de baix consum hídric i una gestió més natural dels espais per afavorir la biodiversitat. 

En aquest sentit, actualment, l’Ajuntament treballa en la transformació verda del barranc de la Vila i del carrer Josep Campàs, alhora que continua embellint el municipi amb arbres i flors. Paral·lelament, s’estan impulsant importants mesures d’estalvi d’aigua, com la recent posada en funcionament d’un dipòsit que permet reutilitzar per al reg públic l’aigua de la piscina municipal.

Viles Florides és una iniciativa de la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya que promou la transformació de pobles i ciutats a través de la planta amb flor, arbrat i espais verds, i de la qual Falset en forma part des del 2020.

*La regidora de Medi ambient de l'Ajuntament de Falset, Montsant Ossó, en el moment de recollir el premi (Foto: Ajuntament de Falset).

Detalls

Publicat el 08 Octubre 2025

Vist: 428

Els vins de les DO Montsant i DOQ Priorat van recollir un bon grapat de guardons en la tretzena edició dels premis Vinari, que es van entregar el passat divendres en una gala celebrada a Vilafranca del Penedès.

Així doncs, el Coratge de Cal Pagès 2024 del Celler l’Antic Magatzem de Porrera va rebre la Medalla d’Or en la categoria de blancs brisats mentre que el Giné Rosat 2024, del celler Buil Giné, va ser considerat el millor vi rosat de l’edició i es va endur el Gran Or en la seva categoria.

Pel que fa als vins negres, un Montsant i un Priorat van rebre la Medalla d’Or en la categoria de vins negres joves. Es tracta del Nos Friends&Fun 2024 de Cellers Unió i del Porrera Vi De Vila Negre 2024 de Vall Llach.

Per la seva banda, Els Pájaros 2022, del celler de Capçanes, es va endur el guardó al millor vi negre de criança. En la mateixa categoria, el Ritme Negre 2022, de Ritme Celler va rebre la Medalla d’Or.

Finalment, Clos Monlleó 2012, de Sangenís i Vaqué de Porrera es va endur també la Medalla d’Or en la categoria de vins negres de guarda.

Detalls

Publicat el 06 Octubre 2025

Vist: 499