L’escriptor Ramon Solsona ha visitat el Priorat aquesta setmana per presentar la seva darrera novel·la, Temps enrere, que s’ambienta entre d’altres llocs a la nostra comarca. Les vinyes de Bellmunt del Priorat i el celler modernista de la Cooperativa Agrícola Falset- Marçà van ser els escenaris de la presentació d’una història que, entre d’altres aspectes, reivindica el treball de superació de la nostra comarca.

La novel·la narra la història de l’Elvira, amb orígens al Priorat, i del Tomàs, fill d’uuna portera d’escala de Barcelona que es veuen obligats a emigrar a Alemanya. Al llarg de la novel·la, que cronològicament va cap enrera, des d’avui fins a la infantesa dels protagonistes, el llibre ens endinsa en les transformacions econòmiques i socials de l’Europa del segle XX, de la ciutat de Barcelona i de la comarca del Priorat.

Segons explica l’autor, la idea de que part de la seva novel·la transcorri al Priorat es degut a la gran transformació econòmica i social que ha viscut la comarca. Solsona afirma que “jo sabia que volia escriure la història d’uns emigrants catalans cap a Alemanya però em faltava algú que fos pobre. Llavors, convidat pel Centre Quim Soler al Priorat en persona, vaig decidir que ja tenia l’origen dels personatges que emigrarien a Alemanya, ja que el Priorat, durant el segle XX,, havia passat per un procés de de despoblament i d’emigració, que no s’aturava”.

A més, diu, la comarca “ha viscut un canvi socioeconòmic interesaantíssim quan a partir dels anys 90 es va convertir en una zona de referència en el món vitivinícola. Solsona explica que “les vinyes velles de la família de l’Elvira es converteixen, de sobte, en un tresor molt buscat i això és un dels aspectes que marquen el pas del temps i com una comarca, en un moment determinat, pateix una sacsejada que la posa d’actualitat”.

Solsona insisteix, però, en què la novel·la no tracta sobre el Priorat i el món del vi, sinó sobre el pas del temps i com les persones i la societat ens anem adaptant a aquesta situació. És per aques motiu, que la història se situa també a la Barcelona del franquisme i de l’inici de la democràcia, la de quan l’autor era petit, i a l’Alemanya industrial que rebia mà d’obra dels poaïsos del sud d’Europa, també de Catalunya.

L’escriptor explica que la novel·la neix fa molts anys ja que s’inspira en una sèrie d’experiències vitals del propi autor. “Hi ha una serie d’imputs que venen de quan jo era petit. Per exemple, el germà petit del Tomàs tenia síndrome de down, com el fill dels veïns de l’escala de quan jo era petit i vivia al barri de Gràcia”. Així, també recorda al Nogués, un company d’escola que d’un dia per l’altre va marxar a Suïssa amb la seva família. “És la figura del català emigrat, amb totes de la llei, vivint en barracons i treballant des de ben d’hora a les mines de la conca del Rühr alemanya”, explica.

Així mateix, el llibre també fa un viatge més enrere, a la guerra civil, i narra com les famílies de la segona meitat de segle XX, i encara avui, conviuen amb els efectes d’aquell conflicte. “En comarques com el Priorat, que van ser a la rereguarda de la batalla de l’Ebre, el ressò de la guerra arriba fins a avui, per tant, imaginem-nos doncs als anys 50 o 60”. En la novel·la “vaig voler remarcar el pes del silenci, de com la generació posterior a la guerra callava i com no va revelar les maldats del franquisme. És una generació que ha viscut en silenci tots aquests anys”, diu Solsona.

Tornant al Priorat, l’autor també ha volgut homenatjar els parlars propis de la comarca i és que els personatges prioratins s’expressen amb els trets dialectals de la nostra terra. Solsona afirma que “l’amor a la terra no és només la defensa dels atacs al riu Siurana o contra la construcció de parcs eòlics, sinó que també és la reivindicació de la cultura, de la llengua que s’hi parla”. “He intentat reflectir les característiques morfològiques, sintàctiques i lèxiques dels parlars del Priorat perquè això també forma part de la reivindicació del territori”, destaca.

Finalment, Solsona remarca que la comarca del Priorat té un gran i encara desconegut potencial en molts aspectes, també el literari. “La comarca del Priorat té un potencial paisatgístic, humà, històric i literari extraordinari. Desconec si hi ha cap novel·la que tracta sobre les mines del Molar i Bellmunt, però realment allà n’hi ha unes quantes, de novel·les. Hi ha molta teca i espero que s’escrigui molt sobre el Priorat”.

Detalls

Publicat el 09 Setembre 2022

Vist: 1731

Falset acollirà aquest dissabte 10 de setembre els actes de cloenda de les 50es Jornades Internacionals Folklòriques (JIF) de Catalunya, organitzades per Adifolk. Les jornades tenen per objectiu la cohesió entre els pobles del món mitjançant una de les expressions més representatives de la cultura popular, la dansa.

El programa dels actes de cloenda d'aquest dissabte s'iniciarà a les 12 h, amb una gran cercavila pels carrers del poble, en el qual prendran part les companyies participants en les JIF, que seran acompanyades per elements festius de Falset, com la Colla gegantera i els grallers, la Mulassa, el Ball de valencians i el Ball de diables, als quals també se sumaran els Bastons i bastonets de Bellmunt del Priorat. En acabar la cercavila, es farà la fotografia oficial i una recepció de benvinguda a l'Ajuntament de Falset, seguida d'un tastet d'actuacions dels grups internacionals. Ja a la tarda, a les 19 h i al teatre L'Artesana, es farà l'espectacle de cloenda dels 50 anys del festival internacional de folklore de Catalunya, un espectacle gratuït obert a tothom.

L’alcalde de la capital del Priorat, Carlos Brull explicava en declaracions a Ràdio Falset que “és un honor per al municipi poder acollir la cloenda d’aquestes jornades, que serviran també per donar a conèixer Falset una mica més”.

A banda d'acollir els actes de cloenda, cal remarcar que Falset ha tingut una presència destacada en aquest festival, ja que en representació de Catalunya hi han pres part les associacions locals La Clavellinera i la Banda de Música Vila de Falset.

Al marge d'aquestes dues entitats culturals locals, en els actes de cloenda d'aquest dissabte també se citen a Falset la resta de companyies internacionals que enguany han participat en el festival: Folk Dance Ensemble Detelini (Bulgària), Companhia Barrica do Maranhão (Brasil), Katros grupo de danza de Monterrey (Mèxic), Tarumbeta Africa Cultural Group (Kenya) i Romanasul UTC-N Folk Ensemble Cluj Napoca (Romania).

Foto: Darmosmusic Projects

Detalls

Publicat el 07 Setembre 2022

Vist: 1684

L’Àrea Bàsica de Salut de Falset es troba sense pediatra des de que, ara fa uns mesos, es va jubilar la professional que ocupava aquesta plaça. Des de llavors, el CAP de Falset, que no ha deixat de prestar el servei, no té ningú que ocupi aquesta vacant i això perjudica l’atenció mèdica als infants de bona part de la comarca del Priorat.

Aquesta situació ha fet que els ajuntaments i la societat civil de la comarca s’hagin mobilitzat i emprès accions per reclamar que aquest servei es torni a reprendre el més aviat possible.

En aquest sentit, els 23 ajuntaments de la comarca han enviat una carta als serveis territorials de Salut en la que reclamen a la Generalitat que cal que es cobreixi aquesta plaça de forma urgent. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, explica que “els municipis petits hem de tenir coberts aquests serveis. Vivim en un entorn rural, on les comunicacions son les que són, i, si treballem per frenar el despoblament i que la gent vulgui viure aquí, aquests serveis bàsics han d’estar garantits”.

Brull admet que entenen que Catalunya pateix una falta de professionals de la pediatria i que les places a les zones rurals tampoc són les més demanades, però això no ha de fer que aquetss territoris es quedin sense el servei. “Tot i que aquestes destinacions no són les prioritàries per als professionals, hem de ser perseverants i seguir reclamant aquest servei, és la nostra obligació”, afirma.

També la societat civil s’ha mobilitzat I s’ha iniciat una recollida de signatures. Ho explica una de les impulsores de la iniciativa, Lidia Vera. “Aquesta acció neix a Móra la Nova, on es troben en laa mateixa situació. Recollim sigantures per demostrar que es una preocupació col·lectiva i que cal que hi donem resposta”.

Totes les signatures recollides es faran arribar al Consell Comarcal i als Serveis Territorials del Departament de Salut per pressionar perquè la plaça de pediatra de l’ABS de Falset es cobreixi el més aviat possible.

Detalls

Publicat el 09 Setembre 2022

Vist: 1876

L’atur va augmentar en 2 persones al Priorat durant el mes d’agost. Així doncs, actualment hi ha 312 aturats a la nostra comarca. Aquest lleuger increment però no inverteix la tendència a la baixa en relació a ara fa un any ja que el nombre de persones aturades ha disminuït en 73 treballadors.

Per municipis, aquells on l’atur baixa més són Porrera i Margalef, on 2 persones van aconseguir incorporar-se al mercat laboral. Per contra, el nombre de persones aturades puja amb 2 persones a Cornudella, Poboleda, Gratallops i Ulldemolins.

Falset, en tant que és el municipi més gran de la comarca, és el que concentra més persones en situació d’atur. En total, 112. El segueixen Cornudella amb 30 i Marçà amb 28, el Masroig amb 17 i Porrera amb 15. A la part baixa de la taula hi trobem la Morera i el Lloar, amb només 2 persones sense feina o la Torre de Fonatubella, Margalef, Torroja i la Vilella Alta amb 3.

En comparació a l’agost del 2021, a Falset hi ha 18 persones menys a l’atur, a Cornudella 10 i a Marçà 9.

En el conjunt de Catalunya a l’agost es va registrar un augment de l’atur registrat de 9.554 persones el mes d’agost (+2,8%), el que deixa el nombre de persones en atur registrat en 350.945. En termes interanuals, l’atur registrat baixa a Catalunya 40.183 persones (-10,3%).

El nombre de persones afiliades a la Seguretat Social va baixar en 57.768 persones (-1,58%) de mitjana, el que implica que ara hi ha 3.592.760persones afiliades a Catalunya. En termes interanuals, s’ha produït un augment de 126.843 persones, el que significa un increment del 3,6%.

Detalls

Publicat el 07 Setembre 2022

Vist: 1740

La Cursa de Muntanya de Falset arriba aquest diumenge 11 de setembre a la seva 15a edició. En el tancament de les inscripcions el passat dimecres ja s’havien apuntat a la prova prop de 340 corredors i corredores.

La prova comptarà un any més amb 2 circuits, tots dos amb sortida i arribada al pavelló poliesportiu,  a partir de les 8 h. El primer circuit, de 13 quilòmetres i més de 500 metres de desnivell positiu acumulat, transcorrerà, entre altres, per senders de Sant Gregori, Sant Cristòfol, el Coll de l'Eudalda i el camí vell de La Torre de Fontaubella. El segon, de 26 quilòmetres i uns 1340 metres de desnivell positiu acumulat, portarà els corredors per llocs tan emblemàtics com la Mola de Colldejou i la Serra de Llaberia.

La Cursa de Muntanya de Falset forma part del Circuit de Curses de Muntanya del Camp de Tarragona. És organitzada per l'Ajuntament de Falset i un valuós equip de voluntaris, amb l'objectiu que els corredors i corredores gaudeixin d'una prova esportiva de qualitat i els magnífics paisatges que ofereixen els senders de Falset i el Priorat.

Detalls

Publicat el 09 Setembre 2022

Vist: 1433

La comarca del Priorat es troba en plena campanya de la verema. Una campanya que s’ha avançat tant a la DO Montsant com a la DOQ Priorat degut a les altes temperatures d’aquest estiu i a la falta de pluges. “Les altes temperatures del mes de maig i la sequera prolongada dels darrers mesos ha fet que el desenvolupament de la planta i la maduració del raïm hagi estat molt ràpida”, destaca el president de la DOQ Priorat, Salustià Álvarez.

Per la seva banda, el secretari de la DO Montsant, Pau Sabaté, explica que la verema s’ha avançat cinc dies respecte als altres anys i que “a dia d’avui ja portem més d’un milió de quilos vermats rentre varietats blanques i negres, quan aquestes últimes sempre es vermaven més endavant”.

Malgrat això, la falta d’humitat ha provocat que l’estat sanitari del raïm sigui molt bo i per tant, la qualitat està garantida. Pel que fa al volum de producció, s’espera que enguany, precisament, per la falta de precipitacions dels darrers mesos sigui més baix Álvarez afirma que “la vinya soporta molt bé la sequera però la producció és menor, ja que el raïm no té el pes que tindria normalment”. Sabaté afegeix que “l’estiu sec ha fet que no haguem de patir per les malaties de la vinya. Tot i això venim d’un 2021 que va ser molt prductiu mentre que enguany preveiem una disminució del 15% i que recollirem al voltant de 7 i 7,5 milions de quilos de raïm”.

Amb tot, des de les DO alerten que el canvi climàtic és un dels principals reptes als quals hauran de fer front en els propers anys. Salustià Álvarez destaca que “el canvi climàtic evidencia un augment de les temperatures i una irregularitat de pluges més gran I és per aquest motiu que hem de fer un ús molt racional de l’aigua i veure com la gestionem en els propers anys”.

Des de la DO Montsant expliquen que estan recollint dades i constaten que els efectes del canvi climàtic s’han accelerat en els darrers anys. És per aquest motiu que Sabaté afirma que “hem d’anar de la mà dels centres de recerca per poder veure com hi podem fer front. Hem de treballar en buscar noves tècniques de treball de la vinya, no només a l’estiu, i veure com les nostres varietats autòctones , la garnatxa i la carinnyena, s’adapten a aquest canvi climàtic”.

Detalls

Publicat el 07 Setembre 2022

Vist: 1496