Butlletí informatiu 15-04-2026
Tota l'actualitat de la comarca del Priorat. Amb Manel Sales Martori.
La Plataforma pel riu Siurana denuncia, una vegada més, que mentre el riu està completament sec i els pobles i els regants del Priorat tenen problemes d’aigua, amb el pantà al 14% de la seva capacitat, es segueix transvasant aigua a Riudecanyes. Segons afirma en un comunicat “només els interessos polítics i econòmics justifiquen el manteniment d’una situació injusta i il·legal”.
Així, critica que després del fracàs de la Taula del Riu Siurana, la Generalitat "no només s’ha desentès de qualsevol possible solució recollida en la proposta de resolució, sinó que ha centrat els seu esforços en justificar la seva inacció per la falta de consens". Oriol Ponti, membre de la plataforma, afirma en declaracions a Ràdio Falset que “tota la responsabilitat és de la Generalitat perquè en el marc de la Taula va quedar clar quin era el cabal ambiental que l’ACA considerava imprescindible per preservar el riu i, malgrat això, ara, en les comissions de desenvassament es continuen prenent les mateixes decisions que abans de tenir aquests estudis”.
En aquest sentit, des de la plataforma consideren que la Generalitat com a responsable de la Xarxa Natura 2000, de la qual el riu Siurana en forma part en la seva totalitat, té l’obligació de garantir el bon estat del riu i que cal deixar anar un cabal ambiental mínim quatre vegades superior 20l/s que es deixen actualment.
Segons l’entitat, aquesta inacció per part de la Generalitat es deguda al fet que el Baix Camp té 200.000 habitants, i això són molts vots, en comparació amb els 10.000 que hi ha al Priorat, i a que el cost de l’aigua del riu Siurana és molt més baix que l’aigua de la CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) o l’aigua depurada. “Hi ha la qüestió dels vots, ja que el Priorat no pot competir amb el Baix Camp, però també els diners ja que estan deixant morir un riu i comprometent el futur d’una comarca que viu principalment de l’agricultura i el paisatge a canvi de que l’aigua surti més barata”, denuncia Ponti.
Per tot això, des de la Plataforma insisteixen en què les dades aportades per l’ACA a la Taula del Siurana demostren que el Baix Camp pot autoabastir-se tant per boca com per rec i que tot plegat és només una qüestió de voluntat política. “Si hi ha la voluntat política d’administrar l’aigua d’una manera eficient, si reutilitzar l’aigua és el futur i una necessitat imperiosa, de debò algú es pensa que les inversions a Reus depenen de la voluntat de la plataforma pel riu Siurana?”, es pregunta Ponti, que continua dient que “no hi ha ganes, ni diners, ni aquestes inversions estaven pressupostades, ni pensaven fer-les, però ara, a més, ens en fan responsables”. Des de la plataforma pel riu Siurana treballen amb el seus assessors i pressionant als polítics de la comarca per trobar una postura unitària i seguir endavant en la defensa del riu Siurana.
- Detalls
- Vist: 1828
Els representants de les Cambres de Comerç de Reus, Terol, Tortosa i Valls es van reunir aquest dilluns a Gandesa per reclamar la millora d'aquesta infraestructura. Per visulaitzar aquesta reivindicació, les cambres de Comerç estan treballant en l’organització d’un acte unitari previst per al proper 3 d’octubre a la capital de la Terra Alta.
Les cambres consideren que el desdoblament és "vital" per al desenvolupament econòmic de la zona i per revertir el despoblament. Segons el president de la cambra reusenca, Jordi Just, es tracta d'una via de comunicació "vital" per millorar la connexió entre el Port de Tarragona, des d'on es transporten cereals cap al Baix Aragó, així com perquè es tracta de la "sortida natural" de la indústria química per accedir a l'interior de la península. "El desdoblament és necessari per al desenvolupament econòmic del Matarranya, del Baix Terol, la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Priorat i el Baix Camp i per evitar el despoblament de les nostres comarques fent zones de logística”, va explicar.
Tots ells van tornar a demanar que es redacti l’estudi informatiu per conèixer la viabilitat del projecte després que s'aprovés una esmena en els pressupostos generals de l’Estat de l’any passat per fer possible l’informe.
- Detalls
- Vist: 1591
Sis municipis del Priorat comptaran a partir del mes de setembre amb el servei d’escola bressol rural. D’aquesta manera, el Masroig, Capçanes, Marçà, Poboleda, Porrera i Bellmunt, i també la Serra d’Almos, podran oferir un servei que té per objectiu, entre d’altres, que els més petits puguin cursar tota l’etapa escolar en els centres rurals. En el conjunt de Catalunya seran 52 les noves escoles bressol rurals en municipis petits que fins ara no en tenien.
Aquesta actuació s’emmarca en el Pla de dinamització de l’entorn rural, que el Govern va presentar el passat mes d’octubre i que vol lluitar contra la pèrdua d’alumnat en les poblacions més petites, que en molts casos comporta la despoblació. L’objectiu és facilitar la creació de noves escoles bressol en entorns rurals per promoure el repoblament d’aquests entorns a través de la creació de llars d’infants dins de les escoles. Per tant, suposa una aposta ferma per revertir la despoblació i facilitar al màxim la igualtat d’oportunitats educatives en l’àmbit rural.
Fruit del desplegament d’aquest Pla, el proper curs hi haurà 122 municipis de menys de 2.500 habitants que tindran implantat a l’escola el primer cicle d’educació infantil per a l’I1 i l’I2. El nou conveni entre la Generalitat i els ens locals que s’implementa per al curs vinent, els ajuntaments només hauran d’aportar 5.000 euros per curs per implantar els ensenyaments de primer cicle a les escoles. Fins ara, per un ajuntament petit el cost de tenir una escola bressol representava 30.000 euros anuals. L’objectiu és ajudar a aquests ajuntaments, atès que disposen de pressupostos molt reduïts en comparació amb la resta de pobles i ciutats del país.
Foto: L'escola Rossend Giol de Porrera serà un dels sis centres educatius prioratins que tindrà escola bressol a partir del proper curs. (Autor: Ajuntament de Porrera)
- Detalls
- Vist: 2296
La comarca del Priorat va registrar l’any passat 50 naixements, dos menys que l’any 2020, quan aquesta xifra va arribar als 52. En comparació amb l’any 2019, el nombre de nens i nenes que van nèixer a la comarca és una mica més alt, ja que llavors en van nèixer 48.
En el conjunta de Catalunya, l’any 2021 van néixer 57.704 nascuts vius, segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest valor representa una disminució de l’1,3% del nombre de nascuts vius en relació amb les dades definitives de naixements del 2020. Si es pren com a referència el 2019 (any previ a la pandèmia) el descens va ser del 6,2%. La disminució dels naixements dels anys 2021 i 2020 reflecteixen l’impacte de la covid‑19, però s’inscriuen en una tendència de descens de la natalitat que ha estat contínua en les dues darreres dècades.
Si ens fixem en la taxa bruta de natalitat, al Priorat aquest indicador és del 5,4‰, la cinquena més baixa de Catalunya i només per sobre de comarques com el Pallars Jussà (5,3‰), la Terra Alta (5,2‰), l’Alta Ribagorça (5,0‰) i l’ Aran (4,9‰). El Gironès (9,2‰) i la Segarra (8,6‰), en canvi, són les comarques amb la natalitat més alta.
- Detalls
- Vist: 1683
Porrera commemora aquest mes de juliol els 200 anys de la crema i saqueig del poble a mans dels escamots reialistes durant el trienni liberal (1820-1823). El programa compta amb un seguit d’actes, organitzats per l’Ajuntament, que miraran de fer llum a un dels episodis que ha marcat la història col·lectiva d’aquest municipi del Priorat.
L’alcalde de Porrera Joan Carles Garcia, explica perquè el poble vol recordar i reivindicar aquests fets: “Creiem que és un dels fets més importants de la història de Porrera i penso que transmet una manera de ser i de fer que tenia, i encara té, la gent de Porrera. Representa les ganes del poble d’anar cap una societat més moderna en front dels governants de l’Antic Règim”.
Al llarg del segle dinou, Porrera va ser un poble liberal, ferm defensor dels drets que recollia la Constitució de 1812. Això va fer que l’any 1822, els escamots reialistes saquegessin i cremessin el poble, la qual cosa va convertir la població en un símbol de la lluita per la llibertat. Aquest episodi i la fama liberal que tenien Porrera i els seus habitants van fer que, fins i tot, el popular autor teatral Josep Robrenyo els dediqués una obra titulada “Lliure poble de Porrera, Numància de Catalunya”.
D’aquesta manera, el programa commemoratiu començarà aquest dissabte, 9 de juliol, amb una una xerrada titulada “El trienni liberal i la crema de Porrera”, a càrrec de l’historiador Ramon Arnabat, expert en el trienni liberal.
El divendres 15 es celebrarà el concert “Porrera encesa 1822-2022”, a càrrec d’un quartet integrat per David Fernández, Feliu Ventura, Borja Penalba i Mireia Vives. A través de la música, aquest concert vol fer arribar al públic el caràcter reivindicatiu que Porrera tenia al segle XIX.
L’endemà, 16 de juliol, s’han programat una xerrada sobre Josep Robrenyo i l’obra de teatre “Lliure Poble de Porrera”, que farà Albert Mestres, dramaturg i professor de l’Institut del Teatre. Seguidament, es farà una lectura dramatitzada de l’obra “Lliure poble de Porrera, Numància de Catalunya” a càrrec d’actors i actrius del grup de teatre “El Trole” de Reus.
- Detalls
- Vist: 2050
La segona edició del Garbinada Pop de Falset escalfa motors. El proper 23 de juliol el festival engega una programació amb noms destacats del panorama musical català I s’allargarà fins al cap de setmana de la festa Major de la capital Priorat, on hi actuaran els Pets I el Petit de Cal Eril. Per parlar del festival, conèixer-ne a fons a la programació i tot el que l’envolta, hem convidat al seu director artístic, Isaac Albesa.
Escolteu l'entrevista a continuació:
- Detalls
- Vist: 1976
El passat dissabte, els ajuntaments i les associacions de joves de la Morera de Montsant, Poboleda, Cornudella i Ulldemolins van presentar el Pla de Joventut de Zona (PJZ) del Priorat Nord amb l’objectiu d’impulsar la dinamització que guiarà les activitats juvenils dels propers quatre anys a la zona nord de la comarca.
L’alcalde d’Ulldemolins, Sergi Méndez, explica que aquest projecte, pioner a Catalunya, neix davant la necessitat dels pobles del nord de la comarca de poder dinamitzar les polítiques de joventut des dels propis ajuntaments. “La iniciativa ve donada per la realitat del territori. Tots els joves d’aquests municipis s’acaben trobant a l’Institut Escola de Cornudella i aquestes relacions acabaran repercutint en les seves vides quan esdevinguin persones adultes”, afirma l’alcalde.
El Pla de Joventut de Zona del Priorat Nord es materialitza diverses accions. Per una banda, els joves podran accedir a les piscines municipals dels quatre pobles amb l’abonament de la del seu poble. Per altra, també hi haurà activtats de formació i divulgació en temes com la sexualitat, opcions de lleure o Consum de drogues, i també hi ha la proposta de que un dels quatre pobles pugui acollir la formació de monitoratge de lleure i, d’aquesta manera, els joves no s’hagin de desplaçar a Falset o Reus per obtenir aquesta titulació.
La presentació del Pla de Joventut de zona va comptar amb la participació d’una cinquantena de joves dels quatre municipis que van compartir experiències i van gaudir d’un sopar i la festa posterior.
- Detalls
- Vist: 1874
Pàgina 171 de 720
Subscriu-te al canal de notícies de Ràdio Falset
- Estàs aquí:
-
Inici
- Informatius
