La biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset ha presentat la programació d’activitats prevista per aquest mes de desembre. Així doncs, sense anar més lluny, aquest dijous tindrà lloc una nova trobada del Club de lectura, que aquest mes ha llegit Aquest tros de vida, d’Estel Solé, una novel·la que explora amb sensibilitat la cruesa vital i la força per continuar endavant i que ha estat reconeguda amb el premi Ramon Llull 2025.

També, aquest mes, el Club de lectura en francès es trobarà per parlar de Parler-leur de batailles, de rois et d’élephants de Mathias Enard. La novel·la explica la història de com l’arquitecte florentí Miquel Àngel rep un encàrrec del sultà de Constantinoble i s’endisarà en una ciutat plena d’ombres i encàrrecs impossibles, on l’art i el poder tramen silenciosament el seu destí.

Per altra banda, el proper dia 12 tindrà lloc una nova sessió de l’hora del conte i un taller de Nadal mentre que el dia 19, i per cloure les activitats d’aquest 2025, la biblioteca ha organitzat l’espectacle de titelles “Una finestra al Nadal”, que anirà a càrrec de la companyia l’Invisible.

Detalls

Publicat el 02 Desembre 2025

Vist: 841

Els premis Vinari d’enoturisme 2025, uns guardons que premien aquells cellers i empreses que tenen les iniciatives més innovadores, divertides i úniques per explicar la història del vi català, han reconegut la feina de la Cooperativa Agrícola Falset- Marçà per la seva visita teatralitzada. La proposta prioratina s’ha endut el Gran Premi a la Millor Activitat d’Enoturisme i també el guardó a la Millor Visita Enoturística i Experiència de Tast de Vins.

El president de la cooperativa, Robert Perelló, explica en declaracions a Ràdio Falset que va ser una sorpresa i una gran reconeixement a la feina feta: “és una gran empenta al treball que estem duent a terme, no ens ho esperàvem i estem molt contetns ja que és un reconeixement important”.

La visita teatralitzada de la cooperativa Agrícola Falset - Marçà és una inciativa amb més de 15 anys de vida que introdueix els visitants a la història i a la manera d’elaborar els vins i vermuts. Segons Perelló, “ja fa anys que vam iniciar aquesta visita teatralitzada i primer va ser el Blai, ara el Ton, que és el Ros de Marçà, que s’ha fet seu el personatge i explica tot allò relacionat amb la cooperativa i el territori des del seu punt de vista”.

Tot emmarcat en un escenari únic, el celler modernista construït per Cesar Martinell. “L’edifici de la cooperativa és un gran actiu que tenim al nostre poble. Al cap de l’any, hi passen prop de 6.000 persones i nosaltres seguim treballant per créixer i donar un bon servei a tothom qui ens visita”, afirma Perelló. “Volem ampliar la nostra aposta per l’enoturisme i estem caminant en aquesta direcció”, afegeix.

I és que, a banda de la visita teatralitzada, des de la cooperativa Agrícola Falset- Marçà també s’ofereixen altres propostes enoturístiques. “Per una banda tenim la visita teatralitzada, que és una visita d’iniciació i familiar en la que s’explica el que és el món del vi, la història del celler i del territori”, diu Perelló, que continua explicant que “també tenim les visites, podríem dir-ne més professionals, com per exemple la que ens porta a veure les vinyes, la premium o la sol i serena”. “Tenim una àmplia gamma d’activitats enorturístiques a la cooperativa”, conclou.

I això es complementa amb una oferta de restauració, amb el Wine bar i la Catedral de Falset. El president de la cooperativa afirma que “hem volgut integrar tot aquesta vessant gastronòmica al circuit enoturístic. Ja fa uns mesos que vam arrencar amb la Catedral de Falset tot i que estem acabant de trobar-li l’enfoc per tal de poder tancar el cercle”.

La cooperativa Falset- Marçà no va ser l’única iniciativa de la nostra comarca guardonada en l’edició d’enguany dels premis Vinari d’enoturisme. La Nit del Poble, impulsada pel celler Vall Llach de Porrera es va endur el premi a  la Millor Activitat Cultural, Social i Esportiva.

Detalls

Publicat el 28 Novembre 2025

Vist: 1036

El ple de l’Ajuntament de Falset va aprovar el passat dijous un pressupost per a l’any 2026 que ascendeix fins als 5.103.027 euros. Els números, que van comptar amb els 10 vots a favor dels regidors de l’equip de govern (Independents per Falset i Junts) i amb l’abstenció del regidor del grup de Falset pot Més, tenen per objectiu millorar i garantir la prestació dels serveis bàsics a la població.

Segons l’alcalde de la capital del Priorat, Carlos Brull, “és un pressupost fet amb una mirada pràctica i responsable, sense grans titulars però que prioritza tot allò que té un impacte directe en la vida quotidiana del nostre ajuntament del poble de Falset”. Així, també posava èmfasi en el fet que “és una eina que ens permet donar continuïtat a tot el pla de mandat que estem desenvolupant”.

En aquest sentit, també s’expressava la regidora d’Economia i Hisenda, Àngels Rocamora: “és un pressupost per un Falset més amable, sostenible i resilient, que vetlla pel manteniment i millora dels serveis públics i l'atenció a la ciutadania, per una modernització de les infraestructures d'abastament d'aigua i clavegueram i que també fa una mirada al futur i al desenvolupament de la comarca amb el projecte de museïtzació de l'espai del Vi”.

Així mateix, Rocamora va explicar que els comptes de l’any que ve preveuen que la ràtio d’endeutament financer se situï en el 34,70%, molt per sota del límit del 110% que autoritza la legislació vigent. A més, també compleixen amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i amb la regla de la despesa.

Millora de les infraestructures d’abastament d’aigua

Bona part de les inversions previstes al pressupost del 2026 s’encaminen a la millora de les infrastructures per garantir l’abastament d’aigua de Falset. Tal i com destacava l’alcalde, la millora del subministrament és un dels pilars del seu mandat. “És la columna vertebral de les nostres inversions, tant en l'exercici passat com en aquest i, malgrat que potser són obres que no són del tot visibles, sí que tenen un impacte directe en el ciutadà, ja que tots volem tenir garantit un subministrament d’aigua eficient”, va dir.

Així, al llarg de l’any, s’hi destinaran fins a 637.732 euros. Entre les obres previstes hi ha l’arranjament i reparació de diversos trams del clavegueram, la millora de diversos sectors de la xarxa d’abastament i la seva digitalització, la finalització de la rehabilitació del pou de la partida Fontanals i un dels projectes que estava sobre la taula de l’Ajuntament de Falset des de fa molts anys, la interconnexió en alta dels bombaments del sector Sant Gregori i del sector Fontanals, que té un pressupost inicial que s’enfila fins als 318.000€. “Es tracta d’una obra que fa molt temps que els diversos consistoris es plantejaven i que ha de servir per poder garantir el subministrament a tot el municipi en el cas que un dels dos sectors, pel que sigui, tingui un rendiment d’aigua insuficient”, explicava l’alcalde.

La posada en marxa de l’Espai Vi de la Falbar

Per altra banda, un altre projecte que també té molt pes en les inversions previstes pel consistori de cara a l’any que ve és la reconversió de l’antiga fàbrica Falbar en un espai turístic museïtzat dedicat al món del vi, el paisatge del Priorat i la resta de cultius de la comarca. La inversió prevista, en aquest cas, ascendeix a 370.054 euros, destinats íntegrament a la museïtzació de l’espai.

Segons Brull, “aquesta és una inversió que ens ha ajudat a començar a recuperar aquest edifici, que tindrà moltes més transformacions, en les quals ja estem treballant i que en el moment en què acabin resultant efectives també anirem explicant”. “Volem que l’Espai Vi no només sigui un lloc turístic i també hi hem plantejat la instal·lació d’aules de formació, de tallers, etc. i que esdevingui un centre d’innovació i recerca”, afirmava l’alcalde, que afegia que “també serà el lloc on s’instal·larà la nova seu de la DO Montsant, amb qui, en breu, signarem el conveni de sessió de l’espai”.

Una nova sala d’arts escèniques i millores a la llar d’infants

Una altra de les inversions previstes per al 2026 és l’adequació d’una sala per a arts escèniques a la planta superior del pavelló poliesportiu. Per començar, està prevista la substitució de tots els tancaments de la sala i fer-la molt més eficient energèticament: “amb la remodelació i substitució d'aquestes finestres velles, millorarem l’eficiència de la sala i garantirem un millor benestar per les persones que hi facin activitats”. Així, continuava: “és una primera inversió a la que en seguiran d’altres per aconseguir adequar aquesta nova sala d’arts escèniques”. D’altra banda, els comptes de Falset també iclouen millores en mobiliari, cortinatge i altres a l’escola bressol municipal.

Paral·lelament, l’Ajuntament preveu que a aquestes inversions inicials se’n sumin d’altres al llarg de l’any un cop es concretin diverses resolucions definitives per part d’administracions superiors, que permetran dur a terme obres com, per exemple, la rehabilitació del Portal del Bou i la supressió de barreres arquitectòniques al carrer de Baix, entre d’altres.

Detalls

Publicat el 01 Desembre 2025

Vist: 907

El jaciment arqueològic de les Coves del Fem d’Ulldemolins ja és Bé Cultural d’Interés Local (BCIL). Així ho va aprovar el ple del Consell Comarcal del Priorat ara fa uns dies i va acordar, també, la seva inclusió al Catàleg del Patrimoni Cultural Català del Departament de Cultura de la Generalitat.

Així doncs, culmina un procés administratiu iniciat a petició de l’Ajuntament d’Ulldemolins fa gairebé tres anys. Tal i com destaca l’alcalde del municipi, Sergi Méndez, el fet que les Coves del Fem hagin estat declarades BCIL suposa que el municipi entèn que el jaciment té un important valor patrimonial i que, a partir d’ara, gaudeix d’un cert nivell de protecció: “el fet de que sigui un espai reconegut li atorga un cert grau de protecció i estableix uns mínims pel que a fa la normativa per poder-hi intervenir, modificar i fer-hi obres però, sobretot, posa en valor un element patrimonial i arquitectònic del municipi que cal conservar”.

La importància del jaciment de les Coves del Fem rau en el fet que el seu bon estat de conservació permet entendre la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres comunitats pageses del nord-est peninsular, amb una seqüència cronològica que abarca des del final del Paleolític Superior fins al Neolític final- Calcolític. Segons Méndez, “el principal interés que tenen les coves, que en realitat només és una, és que la seva ubicació en un lloc de difícil accés ha permès que els diversos estrats s’hagin pogut conservar al llarg del temps, de tal manera que s’ha pogut identificar molt bé la cronologia d’aquests milers d’anys”.

Així doncs, l’espai conserva estructures i materials d’alt valor científic: fragments de recipients ceràmics, restes lítiques, ornaments, evidències d’emmagatzematge i fogars, restes arqueobotàniques i faunístiques, així com una peça singular a Catalunya, un còdol gravat amb figures animals, de fa entre 15.000 i 11.700 anys. Tal i com destaca l’alcalde, “va ser arran d’una riuada del Montsant durant el temporal Glòria que va quedar al descobert una plaqueta de pedra gravada amb un animal que sembla ser un cèrvol i que vincula el jaciment amb un període molt més antic del que se sabia anteriorment”.

Les excavacions al jaciment de les Coves del Fem van començar l’any 2013 i encara continuen avui dia gràcies a un equip científic format per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Consell Superior d’Investigacions Científiques del Museu d’Arqueologia de Catalunya. A més, el projecte també ha comptat amb l’assessorament permanent del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, i amb el suport del Parc Natural de la Serra de Montsant, que vetlla per la preservació ambiental de l’entorn.  L’alcalde d’Ulldemolins explica que, cada any, es du a terme una campanya d’excavació: “anualment hi ha actuacions, que són més o menys llargues en funció de la climatologia, ja que el jaciment està dins del parc natural i si s’activa el pla Alfa, per exemple, doncs s’han d’aturar, i dels recursos econòmics que hi destina el Departament de Cultura”. Així, afegeix que “el fet de declarar-lo BCIL ens pot ajudar a que nosaltres, com a ajuntament, també poguem buscar finançament per continuar amb les excavacions”.

Un record per a Marc Boada

La declaració del jaciment com a BCIL també té un component emocional, ja que vol ser un record per a Marc Boada, científic i divulgador molt conegut per programes com “Quèquicom” de TV3, que ens va deixar el juliol de 2024. Va ser ell qui, l’any 1996, durant una excursió pel Montsant, va identificar de manera casual el potencial arqueològic de les Coves del Fem. “De casualitat, Boada es va trobar amb la balma, que ja estava més que descoberta perquè durant molts anys va ser un corral de cabres, i d’aquí que es digui les Coves del Fem, i de seguida va veure que allà hi havia material interessant i va impulsar un primer equip d’investigadors per començar-ho a estudiar”, explica l’alcalde d’Ulldemolins.

Ara, des de l’Ajuntament d’Ulldemolins es treballa per tal de donar a conèixer la importància i el valor que té el jaciment entre la població i que tothom s’ho senti com a seu. “Hem de treballar en la divulgació i el coneixement del jaciment, que tothom sàpiga què és el que tenim perquè, al final, conèixer és estimar i saber quines són les arrels reforça, també, el sentiment de comunitat”, diu Méndez.

A més, el jaciment de les Coves del Fem és una prova més de la presència de pobladors, durant les diverses etapes de la prehistòria, a la zona del Priorat. En aquest sentit, l’alcalde d’Ulldemolins creu que “això demostra que sempre ha estat un territori atractiu, i segurament també refugi, per als seus habitants. Segurament, la seva orografia ho afavoria, però també significa que era un territori on hi havia aliments i materials per treballar”. Així, continua: “hem de posar-ho en valor perquè no deixa de ser, també, una explicació de la nostra realitat actual ja que continuem sent una comarca amb nuclis dispersos, amb una activitat agrícola important i amb una gestió directa dels recursos de l’entorn”. Així, sentencia que “pot ser continuem tenint el mateix vincle amb la terra que els habitants del Priorat de fa 10 o 5 mil anys”.

Detalls

Publicat el 28 Novembre 2025

Vist: 950

El Falset Esportiu es va endur el derbi prioratí de Quarta Catalana davant del Porrera. L’equip de la capital de la comarca va seguir demostrant que és un dels clars candidats del seu grup a pujar de categoria i es va imposar a un Porrera que no va posar les coses fàcils.

Després d’una primera part molt igualada i sense gols, el marcador es va obrir just arrencar la segona meitat amb una diana d’Ansumana Conteh al 47’ que posava per davant al Falset. Quatre minuts després el Porrera empatava gràcies a un penal que va transformar Mohamed Addouti. Amb tot, al 61’, Catalin Herea feia el segon gol per al Falset i establia el 2-1 que ja seria definitiu.

D’aquesta manera, el Falset es manté en la tercera posició de la classificació amb 19 punts mentre que el Porrera en perd una i ara és desè amb 6. En la propera jornada en què hi haurà competició, el Porrera rebrà el líder, l’Hospitalet de l’Infant, el dia 13 de desembre a partir de les 16:15h. El mateix dia, a les 17h, el Falset visitarà el camp del Mas Iglesias de Reus.

El Priorat Nord supera l’Experience Amposta i suma la segona victòria a la lliga (4-7)

En futbol sala, aquest cap de setmana no hi havia lliga i el Priorat Nord va aprofitar per recuperar el partit contra l’Experience Amposta que es va aplaçar ara fa unes setmanes. I el partit no podia anar més bé, ja que els prioratins van aconseguir la victòria per 4 gols a 7. Boris Monlleó amb tres dianes, Pol Chichiercha amb 2 i Adrià van ser els golejadors dels nois del nord que, amb aquests tres punts al sac, ja n’acumulen set i són onzens a la classificació.

El Capçanes passa ronda a la Copa Tarragona (9-6). El Masroig, eliminat als penals (2-2)

Per la seva banda, els equips de Segona Catalana van disputar la primera fase de la Copa Tarragona. Per una banda, el Capçanes va superar el Mediterrani Cambrils per 9 gols a 6. Els prioratins van haver de remuntar un partit que al descans perdien per 2 a 5. Marc Llagostera i Joan, amb tres dianes cadascú, Pere Avante, Ignasi Pena i Arnau Sedó van ser els golejadors del Capçanes, que accedeix a la segona fase de la Copa.

No va tenir tanta sort el Masroig, que va quedar eliminat als penals, davant de l’Oh La La Vila-Seca. Els masroijans van fer un bon inici de partit i es van posar amb un 2 a 0 a favor gràcies als gols d’Adrià Folch i Enric Vinaixa. Tot i això, l’equip rival va reaccionar i va aconseguir empatar el matx, resultat amb el qual s’arribaria a la tanda de penals. Aquí, l’equip de la nostra comarca no va estar tan encertat com els del Tarragonès i només van poder transformar 3 penes màximes per les 5 que va fer el Vila-seca. D’aquesta manera el Masroig s’acomiada de la Copa en aquesta primera fase.

La lliga de futbol sala no torna fins al 13 de desembre. Serà llavors quan el Masroig rebrà al Laguna Cambrils a partir de les 17h. Els Guiamets jugarà també a casa, en el seu cas, contra el Riba-roja, a partir de les 18h. Finalment, el Capçanes visitarà, el dia 14, la pista del cuer, el Vilalba dels Arcs.

Detalls

Publicat el 01 Desembre 2025

Vist: 984

La Secretaria Tècnica dels Fons de Transició Nuclear del Consell Comarcal del Priorat ha prestat assessorament a fins a 33 empreses de la comarca per tal de facilitar l’accés del teixit econòmic prioratí a les oportunitats que ofereixen aquests ajuts, que volen fomentar el desenvolupament econòmic dels territoris afectats pel tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs.

El tècnic responsable, Roger Fernández, explica en declaracions a Ràdio Falset que l’objectiu de la Secretaria Tècnica, que va entrar en funcionament ara fa uns mesos, és “principalment, aterrar al territori tota la realitat de les ajudes que tenen dues línies, una dirigida als ajuntaments i una altra enfocada a les empreses”. Així, destaca que “per una banda, oferim un assessorament personalitzat als consistoris en base a les actuacions que han proposat i que han previst en un futur i, per l’altra, intentem a ajudar les empreses, a partir del bon coneixement que tenim de les bases dels fons, per tal que també se’n puguin beneficiar”.

Com dèiem, des de la seva posada en marxa, la Secretaria Tècnica dels Fons de Transició Nuclear ha ajudat a més d’una trentena d’empreses del Priorat, una xifra que es valora de manera molt positiva ja que, a nivell proporcional, la nostra comarca és la que més ajuts ha demanat: “la resposta de les empreses prioratines ha estat molt positiva. Hem fet càlculs i el Priorat ha estat la comarca més activa pel que fa a sol·licituds presentades per les empreses”.

Unes empreses, la majoria de les quals vinculades al món del vi i al sector turístic, i que han presentat projectes, sobretot, per adaptar-se a la transició energètica. Tal i com afirma Fernández, “el perfil és bastant variat però, principalment, se centra en empreses del sector turístic, és a dir, allotjaments i hotels, i del sector vitivinícola, que és el principal a la nostra comarca”. “En quant al tipus d'inversió empresarial, trobem dues branques principals: per una banda, s’han sol·licitat diferents tipus d'inversió en maquinària i arranjaments d'espais i, per l’altra, també hem tingut bastantes propostes de transició energètica, és a dir, de col·locació de plaques solars i adaptació de diferents espais”, afegeix.

El Priorat reclama unes bases accessibles per a les mitjanes i petites empreses

Amb tot, des del Consell Comarcal del Priorat es demana que en properes convocatòries dels Fons, les diferents línies de subvenció contemplin i facilitin, també, l’accés als ajuts a tot aquest teixit de petita i mitjana empresa, que és el majoritari a la nostra comarca. “Un exemple d’això és l’actuació d’inversió empressarial, a la qual, per poder-hi accedir es demana una inversió mínima de 100.000€. Clar, això fa que les empreses de la nostra comarca tinguin molt difícil poder-se’n beneficiar”, diu Fernández.

En aquest sentit, el tècnic de la Secretaria Tècnica dels Fons de Transició Nuclear explica que “des del Consell Comarcal estem duent una tasca de negociació per tal que de cara a futures convocatòries això s'arregli, es baixin aquests llindars i que llavors les empreses de la nostra comarca, que, a més, seran les que realment més ho podran necessitar, puguin acollir-se també a aquestes ajudes”.

Igualment, aquesta problemàtica també se l’han trobat els ajuntaments, que sovint han vist com els seus projectes no podien accedir als ajuts. Segons Fernández, “passa una mica el mateix, és a dir, hi ha una part molt bona, que és que els ajuntaments poden obtenir molts recursos econòmics per destinar al desenvolupament dels municipis, però també hi ha una part no tan positiva que és que els temes en els quals poden destinar aquests diners estan una mica limitats”.

Així, afirma que “els ajuntaments podien sol·licitar els fons de transició per a la creació d'ocupació, tot i que les bases eren una mica complexes i no s'hi han aventurat gaires consistoris, per al desenvolupament econòmic o per a projectes de transició energètica”. Llavors, continua: “davant d’aquesta, diguem, ambigüitat i dificultats perquè les bases fossin clares amb el que s'hauria de justificar hem tingut bastants ajuntaments que el que han fet ha sigut principalment sol·licitar ajuts de transició energètica”.

Des del Consell Comarcal del Priorat, però, es considera que els fons de transició nuclear són una gran oportunitat per consolidar el desenvolupament econòmic de la comarca. “Creiem que és una oportunitat molt important per al desenvolupament del territori. És el moment en què tant ajuntaments com empreses tenen la capacitat d'enfocar el seu futur, de prendre les seves perspectives i decidir cap on volen anar i quines actuacions estratègiques volen engegar”, diu Fernández.

L’objectiu dels fons de és donar resposta a l’impacte del tancament de les nuclears catalanes, que comportarà la desaparició d’una mitjana de 3.000 llocs de treball directes i que incidirà en el teixit econòmic dels municipis del Priorat, el Baix Camp, el Montsià, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, les Garrigues i el Segrià.

Detalls

Publicat el 27 Novembre 2025

Vist: 984